El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia de Catalunya contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per prevaricació i desobediència per permetre que el 27 de juliol la cambra votés les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent. Un funcionari va lliurar ahir a Forcadell la notificació. Es tracta d'onze pàgines, set de les quals recullen la part principal de la querella de la fiscalia, i dóna tres dies per presentar un recurs
En la interlocutòria, es recull bàsicament la literalitat dels fets presentats per la fiscalia com a suposadament delictius, i no entra a valorar-los. "La valoració ha de limitar-se a un judici de versemblança sobre la qualificació delictiva dels fets denunciats i la seva presumpta atribució al querellat o denunciat, sense que en aquest moment processal puguin ni hagin d'oferir-se més explicacions ni proves, en tant que la resolució d'admissió és precisament la que obre la investigació judicial", afirma.
El TSJC també recull la interlocutòria del Constitucional del 6 d'octubre que afirma que Forcadell va cometre un "incompliment objectiu del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir els mandats" del TC contra la declaració d'inici de la desconnexió per part del Parlament del 9 de novembre del 2015 i de la prohibició d'aprovar les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent.
El suposat incompliment va ser advertit pel TC a Forcadell, i per això el TSJC considera que "s'imposa l'admissió a tràmit de la querella perquè valora inicialment com a possible la comissió d'un delicte de desobediència i eventualment d'un delicte de prevaricació".
La querella es va presentar el 19 d'octubre després de l'ordre rebuda per la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal. El text de la querella no tanca la porta a ampliar la causa contra més càrrecs o autoritats, com els portaveus de JxS i la CUP, Jordi Turull i Anna Gabriel, ja que van demanar entrar aquesta votació a l'ordre del dia.
La sala d'admissions de la Sala Civil i Penal que ha admès la querella de la fiscalia està formada per Jesús María Barrientos, president del TSJC, Maria Eugènia Alegret, expresidenta del TSJC i instructora d'aquesta causa, i Carlos Ramos. A partir d'ara, Alegret investigarà el cas i ordenarà les diligències d'instrucció a petició de les parts, a més de resoldre inicialment els recursos que li presentin.
La portaveu del Govern, Neus Munté, va considerar "injusta" la querella i va criticar que Forcadell pugui acabar al "banc dels acusats" mentre que "el sistema polític de la Gürtel, els ERO i les converses de Jorge Fernández Díaz queden impunes".
Munté va afirmar que és "lamentable" la querella i va recordar altres casos contra independentistes, com el del regidor de la CUP Joan Coma, l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau.
La portaveu va remarcar que Forcadell "no va fer cap altra cosa que facilitar el debat democràtic dins de les institucions". I va incidir que "veiem determinats processos judicials que avancen a ritmes molt ràpids" a l'hora que "acaben arxivades" les denúncies contra el ministre Fernández Díaz, per les converses amb l'exdirector de l'oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, va reblar.
Forcadell va rebre el suport del President de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va dir: "tot el meu suport. El Parlament és el reflex de la voluntat ciutadana, i la seva presidenta garanteix la seva protecció i respecte". JxS i CSQP van criticar la "judicialització de la política" i van avisar que va més enllà de l'independentisme.
C's i PP no volen Forcadell
Per contra, C's i PPC van considerar que Forcadell no pot seguir al càrrec. "Per deferència i respecte" a la institució i "per dignitat", el portaveu popular, Enric Millo, va considerar que Forcadell hauria de fer "un pas enrere": "no pot ostentar la presidència una persona que està en procés judicial investigada per desacatament a la principal norma de convivència". La líder de C's, Inés Arrimadas, es va expressar en termes semblants: "no pot ser presidenta del Parlament saltant-se la legalitat democràtica i la justícia", va reblar.
