A la carretera que va de Cody (Wyoming) a la reserva índia de Wind River, a la porció central d´aquest estat que presumeix de vaquers i de tenir el millor rodeo del món, hi ha pocs cartells electorals, però sí algunes tanques publicitàries amb missatges polítics contra l´avortament o bé contra l´expropiació governamental de grans extensions de terra privada.

El paisatge canvia -àrid fins a arribar a la conca del riu Wind- i les preocupacions també en entrar a l´única reserva indígena de l´estat, compartida per les tribus dels xoixons i els arapaho, amb el 76% d´atur i el 68% de veïns en situació de pobresa. A les reserves índies autònomes com aquesta, la participació electoral és només alta en les eleccions tribals. Però el temor de Trump fa pensar que demà es posarà fi a l´abstencionisme.

«Com a molts nord-americans, als nadius no ens agrada com podrien ser les coses si entrés ell a la Casa Blanca. No és l´amor per Hillary el que està movent-nos a participar als comicis, però sí la por i la prevenció pel que significa el candidat republicà», constata l´escriptor i activista James Giago Davies, originari de la tribu dels Sioux Oglala de Dakota del Sud. Les reserves tenen bona relació les unes amb les altres. En una benzinera de Wind River, un cartell anima precisament a participar en les accions de protesta contra la fracturació hidràulica dels nadius de Dakota del Nord i del Sud. Al costat, algú hi ha col·locat una pàgina arrencada del diari indi Native Sun News amb una caricatura de Trump que resa «dispara-li una fletxa [al cap] i no sortirà res més que aire calent».

Davies defensa que «aquestes eleccions són més una qüestió d´activisme que no pas de política». Els indígenes americans estan convençuts que hi poden marcar la diferència, almenys per a les seves comunitats. Vuit candidats amerindis es presenten al Congrés, sis més que el 2014. I hi ha també més de 90 indis americans -la majoria demòcrates- competint per un escó en les legislatures estatals. «És una xifra de rècord», considera la xeienne i periodista Clara Caufield.

Als Estats Units hi queden només cinc milions d´indígenes. Són l´1,7 % de la població i la majoria viuen en reserves que arrosseguen dècades d´empobriment i falta de recursos. «La perspectiva de Trump essent president és aterridora, és un polític perillós per a tots els homes de color, totes les dones i les persones pobres, a més de ser un mal educat que no sembla gaire intel·ligent. Això fa que entre els nadius hi hagi més interès per aquestes eleccions, és paradoxal», explica Caufield.

«És com una reacció d´autodefensa», diu. «Però també és veritat que, durant les primàries demòcrates, Bernie Sanders va obtenir grans suports entre les comunitats nadiues, i va mobilitzar molts joves de base», matisa aquesta xeienne de Montana de pas per Wyoming. «Els nadius som generalment simpatitzants de la llibertat i entenem que el senyor Trump seria perjudicial per als nostres interessos i causes. I a més, en aquesta ocasió tenim més candidats al Congrés que mai: a Montana hi concorre Denise Juneau, una dona nadiua veritablement inspiradora», indica. Per a Clara Caufield, el suport que obté Trump en molts sectors del país «és difícil de creure», però també és «un reflex del desencantament de molts ciutadans nord-americans amb el govern».

Un dels obstacles més grans per al vot de la població índia ha estat durant anys la barrera idiomàtica i els pocs punts de votació situats a les reserves, fet que moltes vegades obliga els veïns a viatjar centenars de quilòmetres per dipositar la papereta. «En diverses reserves s´han fet progressos amb la inclusió de centres de votació per satèl·lit, però la barrera més gran continua sent la falta de transport i el baix nivell educatiu», assegura Caufield. James Giago Davies parla també del poc interès que genera el benestar i l´existència de les tribus fora de les reserves: «recentment va haver-hi una trobada dels sioux amb Obama a Washington -sobre un tractat de fronteres del 1851 que afectava la gent de les reserves- i la premsa ni tan sols ho va cobrir».

Demòcrates i republicans tampoc no solen fer actes de campanya en aquestes zones. Per bé que, durant les primàries, Bernie Sanders es va reunir amb 90 líders indígenes i Hillary Clinton va emetre anuncis electorals en navaho.

El candidat república, Donald Trump, «manté una guerra directa contra les tribus índies americanes des del 1988, des que l´estat va permetre que aquestes posseïssin i operessin els casinos i ell hi va fer campanya en contra», recorda Talli Marsha, que atén un centre cívic a Wind River on uns dels principals problemes del jovent és l´absentisme escolar, l´alcohol i les drogues. «El diari Business Insider, l´any 2013, va descriure aquesta reserva com un "lloc depriment i perillós", però els arapaho del nord preferim ser coneguts pels esforços de superació que fa la nostra gent malgrat anys de greuges», reivindica.