Tot va començar el 1972 amb una derrota premonitòria: no seria fàcil, però tampoc no es rendiria. Una jove nascuda a Chicago, de tot just 25 anys, se’n va anar a fer campanya a Texas per al llavors aspirant presidencial demòcrata George McGovern. Es deia Hillary Rodham i va començar perdent. Mentre estudiava dret a la universitat de Yale, el compromís amb el servei públic ja li agradava, així que va decidir viatjar a l’Orient Mitjà per ajudar en el registre de votants del segon estat més gran del país, acompanyada del seu xicot, també estudiant de lleis i que es deia Bill Clinton.

Va començar perdent en aquella campanya, com perdria més de 30 anys després, el 2008, davant el jove i encantador senador Barack Obama, després d’una vida sencera de lluita i progrés no exempta d’escàndols, però ningú no va dir que fos fàcil, i ella ho sabia des del principi.

Avui Hillary Clinton és més a prop que mai d’aconseguir la Casa Blanca, quan falten tot just uns dies per saber si tota una vida de sacrificis pot acabar donant els seus resultats i convertir-se en la primera dona presidenta dels Estats Units, amb la qual cosa es reivindicaria com una eterna au fènix.

Experta a superar escàndols polítics i personals, Clinton, que no va renunciar mai al seu cognom de soltera, s’ha especialitzat a combinar disciplina i resiliència, a serrar les dents i a seguir endavant. Durant el període de primàries, l’ombra de la derrota del 2008 va planejar sobre el seu cap quan va guanyar per un marge estretíssim davant Bernie Sanders a Iowa i va ser derrotada de forma aclaparadora pel senador a Nova Hampshire, un escenari perillós per a l’inici electoral.

Com si a un plat hi faltés la sal, a la seva vida pública no hi podia faltar la polèmica, així que, en aquest període electoral, l’escàndol per l’ús d’un servidor privat de correu electrònic mentre era secretària d’Estat (2009-2013) va ser-ne la quota. Tot i que la justícia va decidir no processar-la quan faltaven unes setmanes per a la Convenció Nacional Demòcrata del juliol, fa uns dies, quan les enquestes li auguraven un final tranquil de campanya, l’escàndol va ressuscitar amb la decisió del director de la FBI, James Comey, d’investigar nous documents trobats en un altre cas i que, segons va notificar al Congrés, podrien estar relacionats amb Clinton.