«Em fa por», respon a l’altra banda de la línia el santvicentí Xavi Llovet, resident a Nova York. «Em preocupa que una persona així, amb una falta de discurs evident, sigui capaç de pitjar un botonet i de cop i volta comenci una guerra nuclear».
Llovet es refereix al candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, i a la perspectiva que guanyi les eleccions. El món estarà pendent avui del desenllaç de la campanya. Però n’hi ha que, com Llovet, tenen la sort o la desgràcia de presenciar l’espectacle des de la primera fila. Regió7 recull el testimoni d’un grup de catalans de les comarques centrals residents als Estats Units.
Tots coincideixen. La victòria de Trump els fa por: pel que pugui passar al món, però també pel que els pugui passar a ells. Irene Vidal i Oscar de la Cueva han viscut a Manresa i a Solsona i treballen com a professors a Charlotte, a l’estat de Carolina del Nord. Després de més de deu anys al país, estan a punt d’aconseguir la residència permanent. «Sempre que un polític amb un discurs xenòfob guanya les eleccions o té molts vots, els immigrants -tant si ets legal com il·legal- tenen més problemes», diu De la Cueva.
La preocupació també s’estén a les persones que rodegen els catalans entrevistats. Sobretot des que Trump ha reduït distàncies. Mar Catot, de Monistrol de Calders, estudia a Portland, Oregon, i viu amb una família afroamericana. «Fa una setmana que no encenem la tele», diu. Són partidaris de la candidata demòcrata, Hillary Clinton. Però els preocupa que encara hi hagi molta gent que dubti.
Cada vegada que Trump obre la boca la diu més grossa, o sigui que és fàcil perdre de vista -sobretot des de la distància- que la seva contrincant genera un rebuig casi tan gran com ell. I no només entre els votants republicans. També entre els demòcrates més a l’esquerra. «Aquí la gent és molt crítica amb Clinton», explica Llovet, professor a la prestigiosa Universitat de Columbia. «Per als meus alumnes és com triar entre la peste i el còlera. Són dues malalties.El que passa és que n’hi ha una que és més curable, però no és que sigui bona».
Bona part dels seus estudiants estaven a favor de Bernie Sanders, un socialista que va posar contra las cordes Clinton durant les primàries del partit demòcrata. Vista l’alternativa, molts la votaran a contracor. Però segueixen desconfiant d’ella. «Als alumnes que estudien economia o alguna cosa per l’estil els dic de broma, ‘tu acabaràs a Goldman Sachs?’ I no els fa gens de gràcia. Doncs això és el que representa la Hillary», diu Llovet.
Part de la comunitat afroamericana també comparteix aquest desencís envers la candidata demòcrata. «La meva mare diu ‘jo, per ganes, seguiria amb l’Obama’», explica Catot referint-se a la seva família d’acollida. Són d’origen kenyà, com el mateix Obama, i quan aquest va guanyar van fer una gran festa amb tota la gent del barri per celebrar-ho.
Catot, que va arribar a final d’agost, no coneix cap votant de Trump. Ni un. Llovet sospita que algun alumne seu el votarà pels comentaris que ha sentit a classe, però no ho té del tot clar. Tant l’estat d’Oregon com el de Nova York tenen una majoria demòcrata aclaparadora, o sigui que el fenomen Trump els resulta certament aliè. «És com a Espanya, no dono crèdit que Mariano Rajoy surti president però hi ha gent que el vota», diu Llovet.
Les ciutats tendeixen a votar candidats demòcrates. Les zones rurals, republicans. A les aglomeracions urbanes es concentren les minories ètniques, com els afroamericans i els hispans, més favorables al partit demòcrata. El partit republicà, en canvi, és més popular entre els anglosaxons i els grups religiosos. És un retrat reduccionista del mapa polític estatunidenc, però ajuda a entendre per què molts expatriats catalans, que solen viure en grans ciutats no coneixen partidaris de Trump.
Mormons
Però també hi ha catalans en estats eminentment republicans, és clar. És el cas d’Íngrid Sala, manresana, i David Henestrosa, moianès. Viuen a l’estat d’Utah, on no guanya un demòcrata des del 1964.
Més de la meitat de la població de l’estat és mormona, una branca del cristianisme. Henestrosa recorda que a les darreres eleccions solia veure adhesius als cotxes contra Obama. El seu contrincant republicà, Mitt Romney, era un empresari mormó i Utah va votar a favor seu de manera aclaparadora. Però aquesta vegada és diferent.
«Aquí no els acaba de caure bé el Trump», diu Henestrosa. Tot i ser tradicionalment republicans, Trump ha posat a prova la seva estricta moral. «Totes les meves companyes de feina són mormones. Intento treure’ls el suc, però no em donen la seva opinió. Són molt reservats», explica. Però el que no diuen els adults ho diuen els nens: «a classe sento que diuen ‘no m’acaba de fer el pes, és un paio molt rar’. M’imagino que ho senten a casa».
