'The best is yet to come'. És a dir, «el millor encara ha d´arribar». Aquest -a part de ser el títol d´una cançó de Frank Sinatra- és l´eslògan amb què l´encara president Barack Obama va aconseguir ser reelegit president dels Estats Units el 2012. Quatre anys després, Obama marxa deixant un país profundament dividit i cedint la presidència al candidat menys popular de la història. Des que vaig aterrar a Washington DC fa un mes, la frase que més he sentit quan preguntava per les eleccions era «vull que s´acabi de seguida». Però vist el panorama, pot ser que el pitjor encara hagi d´arribar.

Regió7 entrevista vuit catalans de les comarques centrals que viuen als Estats Units per copsar quin és l´ambient que es respira al país l´endemà d´unes eleccions que han deixat a la vista les costures que uneixen la societat americana.

El primer que va sentir la moianesa Lluna Antúnez quan va sortir al carrer dimecres al matí va ser una noia cridant: «és un racista!». Antúnez viu en un barri negre de Nova York i la noia es referia al proper president del país, el republicà Donald Trump. A l´altra punta de la costa est, a Miami (Florida), el berguedà David Mendoza va observar el que vindria a ser l´altra cara de la moneda de l´escena descrita per Antúnez: un home en cotxe cridant «Trump, Trump!» i fent botifarra als llatins amb qui es creuava pel carrer. «Doncs comencem bé», diu Mendoza.

El manresà Arnau Aguilar ha viscut en primera persona aquesta fractura al campus de la seva universitat, la Milwaukee School of Engineering. «Hi ha gent que defensa Trump amb una convicció quasi perillosa i altres que no poden ni veure´l», diu. «Les opinions són molt diverses. Té sentit, perquè el país està dividit».

Aguilar viu a Wisconsin, un dels estats clau que dimarts, contra tot pronòstic, va decantar-se a favor de Trump. El recompte va ser agònic. Els entrevistats van seguir les eleccions amb una barreja de preocupació i incredulitat. La manresana Núria Tió, que s´està preparant per accedir l´any vinent a la Business School de Berkeley, va seguir-les en una sala d´ordinadors amb altres estudiants. A diferència d´Aguilar, com que ella viu a Califòrnia el fenomen Trump li resultava aliè. «Gairebé tothom estava per la Hillary i no se´n sabien avenir», diu la manresana.

Preocupació

La preocupació és palesa entre els diferents entrevistats. La primera reacció quan els pregunten pels resultats acostuma a ser la mateixa: esbufegar. Si bé la majoria no creu que la presidència de Trump els perjudiqui personalment, hi ha qui dubta. «Teòricament ha dit que només exclouria immigrants il·legals, però els seus punts de vista són bastant extrems i no saps mai què pensar», diu Aguilar.

Però encara que les polítiques de Trump no vagin expressament dirigides als immigrants legals, també poden perjudicar-los. «El que em preocupa es que talli el finançament en recerca, energies renovables€ I això sí que m´espanta», diu el castellterçolenc Josep Maria Fargas, que està fent un doctorat a la University of Colorado. «Els Estats Units són un país capdavanter i espero que Trump no s´ho carregui», sentencia.

Els catalans enquestats són pessimistes pel que fa les conseqüències de la presidència de Trump tant a escala nacional com global. La surienca Mar Reguant, professora d´Economia a la Northwestern University de Chicago (Illinois), assenyala dos punts. Un és el conflicte racial. «Cada vegada està pitjor. En el discurs, Trump ho va vestir de rosetes, però ell no representa molts sectors que s´han sentit exclosos fins i tot amb Obama de president», diu.

L´altre és el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, l´especialitat de Reguant. «L´Obama ha anat fent cosetes, tot i no haver-hi consens. Però ara ho poden desfer tot (els republicans també controlen el Congrés), des de carregar-se els acords de París fins a desmuntar totes les agències mediambientals del país», diu Re-guant.

Per què Trump?

Però per què ha guanyat Donald Trump? Com pot ser que un magnat amb gens d´experiència en l´àmbit polític hagi derrotat contra tot pronòstic Hillary Clinton i bona part de l´establishment nord-americà?

Reguant, un altre cop, assenyala dos motius. El primer és la situació econòmica de les classes treballadores blanques: «és un problema a Europa, Estats Units i arreu. Moltes indústries manufactureres han marxat a altres països. És una transició dura per a certs sectors de la societat [...] no sé què farà Trump, però no és una cosa que pugui canviar de la nit al dia. És la globalització».

El segon, el fet que Clinton sigui una dona: «si és massa ´mama´ perquè és massa ´mama´; si és massa dura perquè és massa dura€ molts dels retrets que li fan a ella a un home no els hi tindrien en compte. La gent no et dirà que no la vota per ser dona. Però és implícit».

Tot i que el resultat global de les eleccions ha estat inesperat per a tothom, hi ha qui no se sorprèn tant. Sobretot la gent d´estats que han acabat votant republicans. Com Florida. «Des de fa sis mesos que demano a la gent a qui votarà i molts són republicans», diu la solsonina Nina Alet. «No estan contents amb l´Obama i volen que algú doni un cop de puny sobre la taula».

Quedar-se a Mèxic

Els bagencs Javi Aparicio i Alba Sunyer viuen a Greenville (Carolina del Sud). La nit electoral, però, Aparicio estava a Mèxic de viatge de negocis. Tenint en compte que Donald Trump va començar la seva campanya prometent que construiria un mur entre els Estats Units i Mèxic per tal de frenar la immigració il·legal, l´anècdota convidava a la broma.

«Un dels meus millors amics americans és un republicà recalcitrant. Quan va saber que me n´anava a Mèxic em va dir: ´potser que tornis abans que facin el mur´», explica. La rèplica d´Aparicio també estava servida en safata: «si Trump guanya les eleccions potser és millor que em quedi a Mèxic i no torni».