La senadora i exalcaldesa de València Rita Barberá ha mort als 68 anys en un hotel de Madrid després de sofrir un infart. La notícia ha sorprès a tothom ja que no hi havia constància de problemes de salut de la popular. Aquest dilluns, compareixia davant el Suprem per voluntat pròpia per declarar pel presumpte cas de blanqueig de diners al Partit Popular de l'Ajuntament de València, del que va afirmar no tenir-ne cap constància.
Aquest setembre Rita Barberá va abandonar el Partit Popular. Una notícia bomba en les files populars, perquè va ser empesa pel seu propi partit, cosa impensable fa dues dècades. No en va, Barberá presumia de carnet d'afiliada número 3 en l'Aliança Popular de València l'any 1976, el precedent del PP nascut durant la transició. Amb ella se'n va un símbol del Partit Popular valencià que va traspassar la frontera del pantà de Contreras. Una icona que semblava intocable però que va començar a desgastar-se amb la patinada del "caloret" durant la 'crida' del 23 de febrer de 2015. Una escena que va convertir a l'"alcaldessa d'Espanya", en paraules de Rajoy, en motiu de burla als mitjans de comunicació i a les xarxes socials.
La fi de l''era Rita' la va certificar el resultat electoral del 25M que la va desbancar de l'alcaldia de València, la seva 'casa' durant 24 anys. "Quina hòstia, quina hòstia!", va lamentar-se mentre s'abraçava al llavors delegat del Govern, Serafín Castellano, després de perdre per primera vegada la majoria absoluta. Encara que Barberá semblava que ostentava l'alcaldia vitalícia, el seu últim 'round' a les urnes va ser un favor personal al president del PP, Mariano Rajoy, qui li va demanar que repetís com a cartell electoral. Un lliurament a la "causa" del partit, així ho relatava el seu cercle més proper.
Al seu favor explicava que Barberá va personificar durant anys el miracle de la dreta a València. Des de 1995 havia deixat fora de joc a tots els seus rivals electorals. Va crear un règim propi envoltada d'un grup de seguidors que l'adulaven i obeïen sense replicar. Era coneguda a l'ajuntament com 'la Cap'. El seu poder s'estenia fins al més mínim detall. Fins i tot decidia quin tipus de plantes havien d'adornar les avingudes. "Mari Puchi, aquí planta'm tarongers", ordenava durant les visites d'obres. I la regidora de torn prenia complerta nota dels desitjos de 'la Cap'. Per aquest motiu va sorprendre la seva defensa implacable i l'al·legat d'ignorància sobre tots els casos de corrupció que, fins ara, havia aconseguit esquivar.
Durant quatre anys, Barberá va ser obsequiada amb bosses de Louis Vuitton pels membres de la trama Gürtel. "No ens dóna res, però tampoc ens fa res", admetia el capitost de la trama a València, Álvaro Pérez 'el Bigotis'. Del cas Emarsa, que investiga el saqueig de la depuradora de Pinedo, va sortir-ne indemne malgrat que l'ajuntament que dirigia va triar al gerent i capitost de la trama corrupta, Esteban Cuesta, qui assegura que li va regalar bosses de Loewe i va pagar sopars a militants del partit. Un altre dels imputats, l'exregidor del PP Juan Carlos Gimeno, també va denunciar que Barberá coneixia tot el que succeïa a l'empresa pública. Barberá ni tan sols va ser citada com a testimoni.
Fins i tot va sortir indemne de les acusacions del jutge Castro pel cas Nóos, que va investigar els congressos organitzats pel gendre del Rei emèrit a València, encara que qui va caure va ser la seva mà dreta i vicealcalde, Alfonso Grau. Un cas que va obrir una bretxa insalvable en la relació entre la llavors alcaldessa i el seu fidel escuder.
Barberá també va sortir airosa del 'Ritaleaks', la denúncia de Compromís per les despeses de l'alcaldia durant quatre anys en regals, viatges i hotels que van ascendir a 278.000 euros. I d'una altra denúncia presentada pels socialistes per negar-se a retirar símbols franquistes i incomplir la Llei de memòria històrica.
Només el cas Taula i la denúncia pel presumpte blanqueig de capitals contra Barberá i el seu equip la va deixar a la vora de la imputació. Emparada per la seva posició com a senadora, aquest dilluns va declarar davant del Suprem. Una cabòria judicial que encara pot agreujar-se quan es faci pública la denúncia d'Anticorrupció pels excessos a la Fira València, el consell d'administració de la qual també presidia l'exalcaldessa.
