n Una cua interminable va envoltar des de la sortida del sol el memorial José Martí a la plaça de la Revolució de l'Havana, on milers de cubans amb cara de tristesa, emoció continguda i llàgrimes van acudir ahir a retre tribut al comandant, el llegat del qual és «etern» i «immortal».

Puntual, a les 9 del matí, el memorial va obrir les seves portes i els primers fidels al comandant, molts entre plors i altres amb la mà al pit, van desfilar davant un dels tres punts d'homenatge instal·lats, gairebé idèntics, amb flors blanques, imatges de Fidel, i les seves condecoracions militars.

No hi havia l'urna amb les cendres del comandant, com molts a la fila esperaven. Les restes cremades de Fidel viatjaran a partir de demà fins a Santiago de Cuba, bressol de la revolució, on se celebrarà el funeral el diumenge 4 de desembre.

«He vingut a complir amb el meu deure patriota i revolucionari, en honor al nostre comandant en cap, que va morir com a comandant invicte», deia Jesús, un home de 85 anys que va col·laborar amb la lluita clandestina abans de la revolució a Ciego de Àvila.

Recordava amb afecte aquests anys en què va conèixer Fidel, abans de convertir-se en comandant en cap de la revolució, a qui recordava com un home «humil, alegre i trempat» que es va convertir després en un líder mundial el llegat del qual «serà viu pels segles dels segles». La seva «companya» de lluita, Mercedes Cabrera, el va avisar la nit de divendres de la mort de Fidel i ahir l'acompanyava a homenatjar-lo al memorial José Martí: «el nostre comandant viu, no ha mort. Segueix i seguirà en totes les generacions futures». «Fidel ens va ensenyar a lluitar i a ajudar gent gran, nens, pobres i humils. Ell va dir des del principi que aquesta revolució era dels humils i per als humils i així ha estat», deia Cabrera, que va integrar l'Exèrcit Rebel en els anys de la lluita guerrillera a la Sierra Maestra.

Tampoc van deixar d'acomiadar-se del comandant estudiants de secundària com l'Idoliris, de 16 anys, que, mentre esperava a la llarga cua per entrar al memorial, sentia un «terrible orgull» de poder acomiadar-se de Fidel i «gran pena» per haver perdut un líder de la seva magnitud, tot i que «el seu record estarà sempre present».

«És un privilegi ser aquí», afegia el seu company de classe Carlos Alejandro, que es va assabentar de la mort en el moment en què es va interrompre la programació televisiva la nit de divendres per transmetre l'al·locució del president. «Va ser una sorpresa. A casa tothom es va posar a plorar. I al carrer hi ha tristesa», explicava sobre la mort del líder històric de la revolució cubana.