La Unió Europea es pot llevar dilluns amb l’ultradretà Norbert Hofer com a president d’Àustria i amb una crisi de govern a Itàlia que forci la dimissió del primer ministre Matteo Renzi. Austríacs i italians acudeixen aquest diumenge a les urnes en dues cites electorals decisives que poden “desestabilitzar” la Unió Europea, en un any en què han proliferat els “senyals d’alarma”, segons el president del think tank ‘Friends of Europe’, Gilles Merritt. “No pensava que Trump pogués aconseguir-ho, ni que el Brexit pogués passar, així que no tinc ni idea de què passarà aquest diumenge”, assegura a l’ACN l’eurodiputat austríac dels Verds Michel Reimon.

“Aquest any res ha anat, a nivell polític, d’acord amb el que esperàvem i, de fet, res ha anat bé”, admet Merritt, que lidera un dels centres d’estudis més influents de Brussel·les. “Crec que el 2016 ha estat un senyal d’alarma, però encara no n’hem vist tots els efectes. Primer el Brexit, després la victòria del Trump, i ara el problema d’Àustria i el referèndum d’Itàlia. Tot això són alarmes del que pot anar passant en grans països”, adverteix.

Duel entre verds i ultres

À Àustria, els ciutadans repeteixen la segona volta de les eleccions presidencials després que, al maig, els resultats donessin la victòria al verd Alexander van der Bellen per un 50,3%, respecte al 49,7% de l’ultra Hofer. Amb uns percentatges tan ajustats, la ultradreta va impugnar els resultats i els tribunals van obligar a repetir els comicis. De fet, les presidencials ja s’haurien d’haver resolt el 2 d’octubre, però llavors es van haver de posposar de nou per un problema amb la cola dels sobres del vot per correu.

“No tenim ni idea de què passarà. Totes les enquestes mostren que els resultats estan molt ajustats”, reitera Michel Reimon, lleugerament pessimista sobre les opcions del seu partit d’aconseguir la presidència. “Depèn de qui vagi a votar diumenge”, afegeix, advertint que el risc és que l’FPO ha aconseguit captar molts vots “de l’electorat socialdemòcrata i conservador”.

“No hi ha cap tallafoc entre aquests dos partit i l’extrema dreta i això els està beneficiant”, lamenta. Segons Reimon, fa 10 mesos els austríacs confiaven que “qualsevol que anés contra l’extrema dreta aconseguiria tots els vots de la resta de partits”, però ara ja no és el cas.

Referèndum contra l'establishment

“Són temps difícils, les eleccions austríaques són molt perilloses, perquè veritablement suposen un enfrontament entre un candidat democràtic i un molt populista del qual ni tan sols se sap què farà”, adverteix l’expresidenta del comitè de les Regions i eurodiputada del Partit Democràtic d’Itàlia, Mercedes Bresso.

Al seu país, coincidint amb la votació austríaca, els italians decidiran en referèndum si accepten o no la reforma constitucional proposada pel primer ministre Matteo Renzi, que ja ha dit que dimitirà si guanya el ‘no’. “Potser és una mica perillós”, admet Bresso sobre la promesa del seu primer ministre de deixar el càrrec si perd la consulta, que promou l’eliminació del Senat tal com existeix actualment.

Bresso lamenta que els partits populistes italians, com el Moviment Cinc Estrelles (M55), esperen “utilitzar una reforma institucional” per fer política “contra el govern actual”. “Però aquesta és la lògica de la batalla política a tota Europa”, admet.

L’eurodiputada italiana assegura que perdre el referèndum pot afectar la reputació del seu país a la UE. “La credibilitat d’Itàlia dins de la UE seria menor perquè demostraríem que no som capaços de defensar els mèrits de la reforma, i que ens dividim per qüestions purament polítiques. No hi ha cap raó estructural per descartar aquesta reforma”, assenyala. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’ha mostrat partidari del ‘sí’, com també el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble.

Precisament per posicionaments com aquests, el portaveu del M55 a l’Eurocambra, Fabio Massimo Castaldo, destaca que votar ‘no’ al referèndum “només perjudica a l’establishment”. Castaldo és un ferm opositor de la reforma promoguda per Renzi, que considera una amenaça per la democràcia que “rebaixa el poder del parlament i el centralitza en mans dels partits i del primer ministre”.

Riscos per Europa

Per Gilles Merritt, de ‘Friends of Europe’, Renzi “ha calculat malament” les seves opcions i la promesa de dimitir ha donat ales als qui el volen fer fora del govern. “Si Renzi perd i això precipita una manca de confiança en el govern italià, de retruc es crearan grans dubtes sobre l’economia italiana, i la crisi bancària pot ser molt greu”, pronostica Merritt, que creu que la situació del sector financer del país és “preocupant”.

“Si els bancs italians cauen, fan fallida, no veig que sigui possible rescatar-los com es va fer amb els països petits. Ens veuríem davant d’una crisi existencial de l’euro, podria sobreviure?”, es pregunta. Per Merritt, la cita electoral de diumenge “ha esdevingut l’interruptor per una bomba que pot explotar si es perd el referèndum”.

Bresso no hi està d’acord: “Cada inestabilitat política genera evidentment també problemes econòmics, ara els mercats són cada vegada més sensibles a la inestabilitat, però Itàlia és un país econòmicament sòlid”. “No crec que hi hagi problemes als mercats”, afegeix.

Per Gilles Merrit, les cites d’Itàlia i Àustria, que tanquen un 2016 políticament complicat, poden marcar el pas de l’any vinent, quan ell adverteix que hi haurà les cites electorals clau, amb eleccions a França, Alemanya o Holanda: “Seran l’examen de debò per saber si les desestabilitzacions que hem vist el 2016 es transformen, o no, en un canvi polític profund”.