n El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va fer una crida ahir a tot el seu país a construir una pau «estable i duradora» després de rebre el Nobel de la Pau a Oslo, un premi que va dedicar especialment a les víctimes del conflicte armat.

En un discurs en castellà i ple de cites variades, des de Gabriel García Márquez a Bob Dylan, va voler recordar «més de 8 milions de víctimes i desplaçats» i «més de 220.000 dones, homes i nens que, per a la nostra vergonya, han estat assassinats».

Santos va demanar, després, a les set víctimes presents en la cerimònia celebrada a l'ajuntament d'Oslo i convidades per ell mateix que s'aixequessin per rebre una de les ovacions més grans del dia.

Dempeus, i amb les mans entrellaçades, Pastora Mira García, Leiner Palacios, Liliana Pechene, Fabiola Perdomo, Ingrid Betancourt, Clara Rojas i Héctor Abad Faciolince van escoltar emocionats un reconeixement que es va allargar més de mig minut.

A Palacios -supervivent de la matança de Bojayá comesa per les FARC el 2002 en un combat amb paramilitars- el va posar com a exemple de les víctimes, que han apostat per la reconciliació mentre que «molts que no han patit en carn pròpia el conflicte es resisteixen a la pau».

«La guerra que va causar tant sofriment i angoixa a la nostra població, al llarg i ample del nostre bell país, ha acabat», va dir Santos, premiat pels seus «esforços decidits» per posar fi al conflicte tot just cinc dies després del triomf del no en el plebiscit sobre el primer acord amb la guerrilla, a l'octubre.

El mandatari va ressaltar que aquest guardó va ser un «regal caigut del cel», com «el vent de popa que ens va impulsar per arribar al nostre destí: el port de la pau!», va manifestar i va reconèixer que el Nobel va contribuir de forma essencial que Colòmbia fes «possible l'impossible» i que un segon pacte negociat fos aprovat per les dues cambres.

La pau «és possible»

El procés colombià mostra precisament, segons el seu judici, que, si es persevera, la pau és possible, fins i tot en llocs com Síria, el Iemen o el Sudan del Sud. Santos va elogiar els països que han donat suport a les converses, sobretot Noruega -garant amb Cuba del procés-, però també les forces armades i els que van negociar directament.

«I em refereixo tant als negociadors del govern com als de les FARC -els meus adversaris, que van demostrar una gran voluntat de pau. Jo vull exaltar aquesta voluntat d'abraçar, d'aconseguir la pau, perquè sense ella el procés hauria fracassat», va concedir.

Cap membre de la guerrilla va ser a Oslo per evitar problemes per la seva situació legal a Colòmbia, segons havia explicat Santos la vigília en roda de premsa, encara que sí que va ser-hi present el seu assessor jurídic en les negociacions, l'espanyol Enrique Santiago. A la cerimònia a l'ajuntament d'Oslo, decorat amb flors colombianes, sí que van assistir-hi, en canvi, el cap de l'equip del govern que va negociar amb les FARC, Humberto de la Calle, i l'Alt Comissionat de Pau, Sergio Jaramillo, a més dels expresidents de Colòmbia, Ernesto Samper, i Espanya, Felipe González.

Santos va defensar en el seu discurs la «necessitat urgent» de replantejar l'estratègia en la lluita contra les drogues a escala internacional i va tancar la seva al·locució recordant «Gabo», «el meu aliat en la recerca de la pau».

Colòmbia -al cel brilla «el Sol de la pau»- ha de gaudir de la seva segona oportunitat, com la de «les nissagues condemnades a cent anys de solitud», a «la nova i arrasadora utopia de la vida», en homenatge al gran novel·lista.