L'extresorer del PP Luis Bárcenas va explicar ahir per primera vegada, però sense documents que ho acreditin, alguns dels ingressos en els seus comptes a Suïssa, procedents de la seva intermediació en operacions comercials a l'exterior i que mantenia com «un fons de pensions fora d'Espanya».

Ho va relatar en la segona jornada de la seva compareixença en el judici de Gürtel a l'Audiència Nacional i davant la sorpresa de la fiscal Concepción Sabadell, que li va preguntar per què no havia aportat les dades en les seves successives declaracions judicials.

Però Bárcenas, que va reconèixer no tenir documents, com contractes o factures, que donessin suport a aquestes operacions, va explicar que la seva intenció era haver quadrat les dades abans i presentar una «documentació exhaustiva», tal com es va comprometre el febrer del 2013 quan li van preguntar per primera vegada sobre els seus comptes a Suïssa, on va arribar a acumular 48,2 milions d'euros. Va començar a treballar-hi, va continuar, però el seu ingrés a la presó el 27 de juny del 2013 va truncar «abruptament» aquesta tasca. Ja el gener del 2015 es «va aplicar» en aquesta tasca, que va acabar precisament diumenge passat.

Els diners a Suïssa, va dir, eren per a ell «com un fons de pensions» i el mantenia ocult a Hisenda perquè tot el que ingressava allà, la major part en metàl·lic, tenia el seu origen en operacions que realitzava fora d'Espanya.

«Eren fons que pensava que no havia de declarar a Espanya o simplement no els va declarar?», li va preguntat llavors la fiscal, i va respondre: «simplement no els vaig declarar».

Va dir que mai va viatjar a Suïssa amb diners i els ingressos en metàl·lic els realitzava tant ell mateix com el seu «amic» i suposat testaferro Iván Yáñez, però mai la seva dona, Rosalía Iglesias, a qui va desvincular en tot moment.

«La meva dona, afortunadament, en tots els temes relacionats amb l'economia, em signava els documents», va dir per aclarir que quan anava a bancs suïssos i l'acompanyava ella ni tan sols sabia que allò era una entitat bancària. En l'interrogatori, la fiscal li va preguntar si és cert que el 12 de febrer del 2009, sis dies després que esclatés el cas Gürtel, va atorgar poders a Yáñez per gestionar els seus comptes a Suïssa per «desavinences» al PP, tal com va reflectir el seu gestor suís en un document intern. En aquest moment, va pujar el to de les seves paraules i va assegurar que és «absurd» que «hagin volgut treure alguna cosa d'on no hi ha absolutament res» i que en tot cas el que podia tenir era «tensió professional».

Per intentar justificar els seus diners a Suïssa es va referir a un quadre que va elaborar ell mateix i que inclou ingressos en comptes suïssos d'operacions realitzades entre el 2003 i el 2008, que ascendien a l'entorn de 8 milions d'euros. Amb anotacions d'una antiga agenda i amb informació dels seus advocats, diu que ha aconseguit quadrar alguns ingressos, fins i tot amb els seus cèntims, però li ha estat impossible aportar els contractes i les factures pels honoraris que percebia com a intermediari perquè qui podia tenir-los va morir el 2013.

D'altra banda, durant el judici, ahir, Bárcenas també va dir que no recorda la seva declaració davant del jutge Pablo Ruz el 2014, quan va afirmar que al PP hi havia caixes B a totes les províncies i regions, i després es va negar a seguir responent preguntes relacionades amb la comptabilitat paral·lela del partit.