El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat la commutació de la pena a la exsoldat Chelsea Manning, que l'any 2010 va filtrar un nombre rècord de documents secrets a Wikileaks mentre era analista d'intel·ligència militar.

Manning, que en aquell moment es deia Bradley i va començar un tractament de canvi de sexe per ser dona a la presó militar de Kansas, on va intentar suïcidar-se en dues ocasions, havia estat condemnada a 35 anys de presó, però quedarà en llibertat el proper 17 de maig després passar set anys a la presó.

L'alliberament de Manning ha estat anunciat a manca de tres dies per què Obama abandoni la Presidència en una llista de 209 commutacions i 64 perdons, que inclouen també al general James Cartwright, acusat de mentir a l'FBI sobre filtracions d'informació de l'acord nuclear amb l'Iran, i Óscar López Rivera, independentista porto-riqueny que ha passat 35 anys després de les reixes per sedició.

"El president creu en les segones oportunitats", ha assegurat una font de la Casa Blanca, en recordar que Obama té el rècord històric de commutacions (1.385) i perdons (212) de condemnats que en molts cas ho eren a cadena perpètua.

En total, Manning haurà passat gairebé quatre anys a la presó militar de Fort Leavenworth (Kansas), en un règim carcerari que, segons membres de la seva xarxa de suport, li hauria acabat portant al suïcidi, després de dos intents infructuós. A més, Manning va estar empresonat fins al seu judici i va passar primer per les cel·les d'una presó a Quantico (Virgínia), on es va sotmetre a una dura vigilància que va ser considerada il·legal i va servir perquè es mitigués la seva condemna.

En declaracions a l'agència Efe, Philip Crowley, un funcionari i portaveu del Departament d'Estat que va dimitir pel tracte a Manning, va assegurar que la decisió d'Obama és "equilibrada", ja que les circumstàncies del cas no requerien que la exsoldat complís tota la seva condemna íntegra.

Quan van començar a conèixer-se les filtracions de WikiLeaks, el Govern nord-americà va assegurar que la informació posava en perill la vida de confidents, agents d'intel·ligència i suposava un gran cop per a la capacitat diplomàtica de Washington.

Fonts de l'Executiu van recordar avui que l'impacte de les filtracions va ser "molt greu i negatiu per a la nostra seguretat nacional", però Manning va mostrar "remordiment i va reconèixer la seva responsabilitat", alguna cosa que sembla haver estat essencial per a commutar la major part de la seva condemna.

El president de la Cambra de Representants, el republicà Paul Ryan, ha dit avui que el perdó a Manning és "escandalós" perquè va posar vides de nord-americans en perill, i ha afegit que la decisió d'Obama crea "un perillós precedent" que envia el missatge de que "els que comprometen la seguretat nacional no rendiran comptes".

El senador republicà Tom Cotton va assegurar que els Estats Units no ha de "tractar com a màrtirs els traïdors", mentre que el també senador John McCain va dir que el "deshonor" de Manning quedarà en el seu nom per sempre.

Manning es va lliurar gràcies al seu penediment en el judici, que va finalitzar en l'estiu de 2013, de la cadena perpètua, però se li va imposar tot el pes de la llei militar per altres delictes fins a sumar 35 anys, la major pena de la història per una filtració d'informació.

Manning es va penedir per la filtració de centenars de milers de documents de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan i cables del Departament d'Estat, i va atribuir el seu delicte a la seva innocència (22 anys) i a la seva homosexualitat mal rebuda en la disciplina castrense.

El delicte de Manning va quedar aturat per la irrupció en l'estiu de 2013 del cas del exanalista de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) Edward Snowden, qui va filtrar detalls de programes d'espionatge d'ampli abast nacional i internacional i es va refugiar a Rússia per evitar ser processat als Estats Units. Snowden, que segueix a Rússia, va donar les gràcies a Manning avui al seu compte de Twitter pel que va fer, i li va demanar aguantar els cinc mesos que li resten a la presó.

El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, refugiat des del 2012 a l'ambaixada equatoriana a Londres, va demanar la setmana passada la llibertat per Manning i va dir que si se suspenia la condemna de la exsoldat es lliuraria a la Justícia nord-americana.

Fonts del Govern nord-americà han assegurat avui que l'oferiment d'Assange no ha pesat en la decisió d'alliberar Manning.