Ningú sap quin tipus de president serà algú tan impredictible com Donald Trump, però sí que està clar que el magnat arriba a la Casa Blanca amb el repte de complir una promesa electoral tan rotunda com difusa: «fer els EUA grans de nou». Aquesta frase va ser el lema estel·lar de campanya que va animar milions de votants -molts d'ells electors blancs d'una classe treballadora desencantada amb els polítics tradicionals- a entregar les regnes de la primera potència mundial a un líder populista com Trump.
El multimilionari va causar commoció amb el seu inesperat triomf a les eleccions davant la demòcrata Hillary Clinton, a qui va derrotar amb un discurs demagògic i xenòfob. No és estrany, doncs, que l'arribada al Despatx Oval de Trump, conegut pel seu caràcter impulsiu, generi molta incertesa i desconcert, dins i fora del país. Com comenta Thomas Mann, politòleg del centre d'estudis Brookings, els EUA no es troben, per primer cop en molt temps, davant «un nou president normal que assumirà el poder», ja que «res no és normal» amb relació a l'empresari republicà.
Davant del demòcrata Barack Obama, que deixa el càrrec amb una notable popularitat després de vuit anys de govern, Trump agafa el relleu com el mandatari electe més impopular del país en dècades. El 51% dels nord-americans desaproven l'actuació del multimilionari durant la transició cap a la seva investidura com a 45è president dels EUA, i només el 44% li dóna suport, segons una enquesta de Gallup. Aquestes dades són les pitjors d'un president electe des que l'enquestadora va començar a fer aquests sondejos el 1992. En el convuls període de transició, el magnat ha confeccionat el seu govern, que barreja figures republicanes, com el seu cap de gabinet, Reince Priebus; amb populistes, com el seu assessor principal, Steve Bannon, acusat de racisme i capdavanter de la ultradreta. Aquesta etapa també s'ha vist entelada pels polèmics informes d'intel·ligència dels EUA que culpen Rússia de ciberatacs durant els comicis per perjudicar Clinton i afavorir Trump, quw veu en aquesta conclusió un intent de deslegitimar la seva victòria electoral.
L'anomenada «diplomàcia tuitera» de Trump (els seus controvertits missatges de Twitter sobre assumptes sensibles de política exterior) i els constants atacs a la premsa, a la qual titlla de «deshonesta», han contribuït així mateix a enrarir la transició. Segons Mann, són «senyals preocupants» i plantegen l'interrogant de si el magnat «respectarà les normes democràtiques o ens conduirà en una direcció autoritària».
Un cop juri el càrrec divendres, el ja president investit, que considera el seu país una potència decadent i s'erigeix en el seu salvador, afronta el repte de «fer els EUA grans de nou». Trump hereta d'Obama una economia que, després de superar la greu crisi del 2008, ha tornat al camí del creixement, encara que molts treballadors que van perdre la feina durant la recessió, als quals l'empresari anomena «els oblidats», no acaben de notar l'alleujament . El magnat encara el desafiament de crear «almenys 25 milions de contractes» amb incentius fiscals i receptes proteccionistes. En política nacional, l'anhelada grandesa de Trump passa també per mesures com la polèmica construcció d'un mur fronterer amb Mèxic que freni el flux d'indocumentats i que vol que pagui el veí del sud, que s'hi nega «per dignitat».
Eliminar l'Obamacare
L'empresari s'ha proposat, de la mateixa manera, desmantellar èxits clau del llegat d'Obama, com la seva reforma sanitària, anomenada popularment Obamacare i que ha beneficiat més de 20 milions de persones, tot i que no ha detallat cap alternativa.
Per aquest i altres assumptes, Trump té la sort que el Partit Republicà controla el Congrés, però tot i així haurà de tenir cura de mantenir una bona sintonia amb els seus coreligionaris, que formen part de l'establishment al qual ha injuriat sense parar.
