Alfred Davies, coordinador de projecte de Metges Sense Fronteres (MSF) a Nigèria, es trobava al camp de refugiats de Rann el passat dimarts 17 de gener, quan va tenir lloc un atac aeri de l´exèrcit del país que va matar més de 70 persones de la població civil i treballadors humanitaris, confonent-los amb membres del grup terrorista Boko Haram.

En un comunicat de Metges Sense Fronteres, el coordinador ha explicat les seves vivències de la tragèdia. «Van començar a arribar desenes de ferits, i van seguir venint durant hores. No hi ha paraules per descriure el caos. Les tendes estaven plenes de ferits, i gairebé no hi havia espai per moure´s. Moltes persones estaven a fora, estirades a sota dels arbres», narra Davies.

L´equip de Metges Sense Fronteres es trobava a Rann per avaluar l´estat nutricional dels refugiats i distribuir vacunes i productes de primera necessitat, cosa que estaven fent al moment dels bombardejos. El coordinador de projecte de la ONG considera que aquesta circumstància podria haver evitat més morts «ja que molts dels desplaçats van participar al repartiment i no es trobaven al centre de la ciutat, on van caure les bombes».

Davies assegura que el més difícil va ser la frustració de no tenir suficients recursos ni un equip mèdic adequat per salvar més ferits. «El que vaig veure era indescriptible. En una hora vam contar 52 morts. Una dotzena de persones van morir davant dels nostres ulls sense rebre l´atenció mèdica que tant necessitaven», explica. L´únic hospital que hi havia a Rann va quedar destruït durant els combats que hi va haver a la ciutat l´any passat, de forma que la població no disposa de cap instal·lació mèdica des de llavors.

«El que ens permet seguir endavant després d´aquesta terrible i traumàtica experiència és saber que vam fer tot el que vam poder, encara que no comptàvem amb els recursos suficients», declara Davies. El treballador de Metges Sense Fronteres ha conclòs el comunicat criticant l´exèrcit nigerià per haver acabat amb «l´únic refugi segur» de les persones que s´hi trobaven, i ha constatat que des de la seva organització «hem de quedar-nos al seu costat».