El Govern, el PSOE i Ciutadans van acordar, ahir a Madrid, que el Reial Decret sobre les clàusules sòl obligui els bancs a pagar en el termini de tres mesos als afectats per aquestes condicions contractuals, aplicades sobre 1,5 milions d'hipoteques, i també a informar els clients que tenen la possibilitat de resoldre aquest conflicte a través d'un procediment extrajudicial.
El portaveu econòmic del PSOE al Congrés dels Diputats, Pedro Saura, va explicar ahir que aquest acord -propiciat per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016, que declarava la nul·litat de les clàusules per no ser transparents- inclou un procediment obligatori extrajudicial -i «no un codi de bones pràctiques»- per a totes les entitats financeres i que serà voluntari per als consumidors, que, d'altra banda, podran recórrer a la justícia si ho desitgen.
Oferta «desglossada»
L'acord d'ahir entre el govern i dos dels partits de l'oposició estableix que el sistema de reclamació extrajudicial serà gratuït i que les entitats financeres hauran de presentar una oferta de devolució que inclogui la previsió «expressa i desglossada» dels interessos cor-responents, que també seran abonats.
Tots els bancs hauran de comunicar als clients afectats per aquesta clàusula que existeix aquest procediment extrajudicial i que estan obligats a retornar els diners cobrats de més a partir de les clàusules sòl en el termini de tres mesos.
No es tracta, però, que en aquesta primera comunicació l'entitat especifiqui ja la possible quantitat a la qual l'afectat tindria dret per compensar l'aplicació del sòl en el seu crèdit hipotecari, sinó que se li comunicarà simplement que pot iniciar un procediment extrajudicial per reclamar-la si ho considera oportú.
Un cop feta la reclamació per part del client, el text recull també que en l'oferta que han de presentar els bancs als clients que tenen hipoteques amb aquesta clàusula s'ha «d'incloure» no solament la xifra presumptament cobrada de més sinó també els interessos que poguessin haver generat aquestes quantitats.
El text no concreta quin tipus d'interès ha d'establir-se (el legal, el de la mateixa hipoteca o qualsevol altre) i deixa aquesta qüestió oberta a la negociació entre les parts.
Si el client amb una hipoteca decideix acudir al procediment extrajudicial, el banc té l'obligació d'atendre la petició i fins i tot de calcular quina quantitat hauria de retornar-li en el cas que la clàusula fos nul·la per no transparent. Però això no implica que necessàriament el banc accepti fer-ho ja que pot, per exemple, manifestar al client que en la seva opinió la clàusula sòl és transparent i que, per tant, no li fa una oferta. En aquest cas queda oberta, per part del client, la via d'acudir a la Justícia perquè aquesta determini qui té raó. El text manté la gratuïtat de les costes per al procediment extrajudicial i que el banc no podrà ser condemnat a costes en el judici si no hi hagués hagut acord previ i el jutge fixés com a quantitat a retornar a l'hipotecat una xifra inferior a l'oferta pel banc abans d'iniciar el procediment judicial.
Fonts del ministeri d'Economia van apuntar ahir que la previsió és que el Reial Decret sobre la reclamació de les clàusules sòl podria ser aprovat demà al Consell de Ministres (el PSOE ja ha garantit que s'abstindrà en la votació al Congrés dels Diputats que ha de servir per convalidar la mesura).
.
Crítiques dels consumidors
L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) considera que el Reial Decret és «perjudicial per als consumidors» i per això vigilarà perquè es respectin els drets dels afectats i se'ls retorni l'import íntegre contra totes les garanties. OCU critica la «falta de transparència i de control sobre les ofertes que es realitzin».
Per la seva banda, l'associació d'usuaris de banca Adicae adverteix que l'acord «obre la porta als interessos de la banca» i que «podria malmetre una solució justa o fins i tot acabar massivament als tribunals». Observa «pressió» de la banca per condicionar les mesures.
