Quan pregunto a Maite Oliva com viu la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units, repeteix la mateixa paraula tres vegades: «por, por, por». Oliva és calderina, té els millors amics a Manresa i viu des de fa 23 anys en un petit poble a prop de Lancaster, Pennsilvània, on treballa per al grup AMES. Regió7 parla amb ella i sis catalans de les comarques centrals residents als Estats Units per copsar els ànims en un dia que figurarà als llibres d'història; quan el recordin, ells podran dir que hi eren.

No tots ho viuen igual. Hi ha a qui, com Oliva, preocupa que Trump passi a ocupar la Casa Blanca a partir d'avui. És el cas d'Arthur Guisasola: «segueixo pensant que és un malson perquè és brutal el que ha passat: una persona racista, homòfoba, xenòfoba està assumint el poder d'un dels països més importants.» Guisasola és brasiler i viu a Miami, Florida, però quan tenia 15 anys va estar d'intercanvi a Solsona, i d'aleshores ençà hi torna cada any. Guisasola, que té la nacionalitat nord-americana, considera que el nou president «no el representa» i s'unirà a les protestes organitzades contra ell.

El fonollosenc Pol Solanelles, en canvi, diu que l'ambient que el rodeja és d'expectació. «La sensació és a veure què fa aquest home», diu. Solanelles viu a Greenvile, Carolina del Nord, i estudia a l'East Carolina University des de fa 2 anys i mig amb una beca d'atletisme. Carolina del Nord -com Florida i Pennsilvània- és un dels estats clau que en les darreres eleccions es van decantar per Trump. La majoria de companys de classe de Solanelles són republicans. L'enginyer berguedà Germán del Canto, resident a Dallas, Texas, diu que ho viu amb indiferència perquè d'aquí a pocs mesos pot ser que marxi. Això sí, diu que «no m'acaba de semblar bé» que una persona com Trump pugui ser president.

Al marge dels sentiments que els genera la presa de possessió del nou president, molts catalans es fan la mateixa pregunta: què farà Trump? Del Canto creu que no podrà dur a terme bona part de les promeses electorals. En la mateixa línia opinen Elena Clapers i Gabriel Lainez, una moianesa i un navarclí que viuen en un poble a prop de Boston, Massachussets. «Molta gent té l'esperança que Trump es vegi lligat a continuar el que ja hi ha», diu Clapers. Lainez afegeix que, al cap i a la fi, a Espanya passa el mateix. «Tots diuen una cosa i després€ passen de puntetes. Felipe González va prometre 800.000 llocs de treball. Això li va donar la clau de govern. I a l'hora de governar va pujar l'atur.»

Dol postelectoral

Clapers explica que la gent del seu entorn estava tan decebuda amb la victòria de Trump que fins a l'últim moment confiaven que passés alguna cosa i no es fes la investidura: «pensa que a Massachussets tots són molt demòcrates. Que sortís un republicà era dolent, però Trump ja€ A les escoles la gent tenia traumes i els professors havien de consolar els nens».

El dol postelectoral es va viure amb més intensitat a bona part de les zones on els votants demòcrates són majoria, sobretot a les grans ciutats. El santvicentí Xavi Llovet és professor a la prestigiosa Columbia University de Nova York. «L'endemà de les eleccions és una de les experiències més dures que he viscut com a professor: estudiants plorant, com si hagués mort algú...» Els serveis psicològics de la universitat, diu, estaven col·lapsats. «No saben com viure-ho: tenen 20 anys, és la primera vegada que han votat, i ha sortit el que consideren el diable. No han viscut les eleccions amb Bush, per exemple, que van ser equivalents. Els falta la perspectiva de l'edat. Per a ells, és un cataclisme.»

Solanelles també va viure una experiència similar, però no a la seva universitat de Carolina del Nord, sinó a Berkeley, Califòrnia, on va passar un parell de setmanes després de les eleccions: «era bestial. Havien canviat dates d'exàmens, notes€ havien cancel·lat mil coses». A Carolina del Nord, afirma, l'endemà de les eleccions semblava que no hagués passat res.

Llegat Obama

Pel que fa el llegat del ja antic president, Barack Obama, la majoria d'entrevistats creu que és positiu. Llovet va començar a treballar a Nova York el 2010, al principi del seu primer mandat, i encara recorda «el fet esperançador» i «l'onada d'aire fresc» que va suposar. Després d'haver viscut en altres països, Llovet ha tornat recentment a ensenyar a la Columbia University; ha viscut el principi i el final de l'era Obama. El regust que li queda és dolç: «és un dels millors presidents de la història americana».

També hi ha qui lamenta que no hagi pogut fer prou. Solanelles, a qui Obama deixa «indiferent», creu «que ho ha intentat, però no ha pogut.» Oliva retreu als republicans, que han controlat el Congrés durant bona part de la seva presidència, que li «hagin rebutjat totes les lleis».

Però no a tothom li queda un bon record de la presidència d'Obama. «Han estat uns anys punyeteros, una mica com de farsa», diu la moianesa Núria Petitbò. Viu a Omaha, Nebraska, on treballa de consultora. A causa de la reforma sanitària d'Obama, diu que ha passat de pagar 100 euros al mes d'assegurança mèdica a més de 600. A Catalunya, assegura, la percepció de la política americana està distorsionada. «Tothom posa l'Obama en un pedestal, i al Trump no. El que arriba a Europa és diferent del que es viu aquí. Amb política hi ha coses bones i dolentes».

Un país dividit

En el discurs que va fer el 2004 a la convenció del partit demòcrata a Boston, Barack Obama va pronunciar una de les seves frases més cèlebres: «no hi ha una Amèrica liberal i una Amèrica conservadora, hi ha els Estats Units d'Amèrica.» La campa-nya electoral, però, va demostrar més aviat el contrari.

«Em sorprèn que la gent de l'Obama tingui tanta ràbia i odi; odi als que no són pro-Obama. No volien ni parlar amb els que no estiguessin d'acord amb ells», explica Petitbò. «Tinc amics que amb mi no parlen d'aquests temes perquè no ens avenim ni en pintura. Alguns em deuen dir que sóc tunnel vision [cap quadrada], però crec que ells també ho són».

També hi ha que es queixa dels republicans i els partidaris de Donald Trump. «Em fa por la gent que pensa com ell, perquè no pots discutir-hi. És tremend», assegura Oliva.

En la mateixa línia, Clapers explica que els pocs votants de Trump que coneix s'han envalentit després de la seva victòria. «A la feina un em deia que Trump faria Amèrica gran i que faria fora els dolents. I jo li preguntava, què vols dir? I respon: bé, els xinesos, els de fora€ Em va semblar tot molt pel·liculero. Em sobta la interiorització de la idea que ells són els bons i els altres els dolents».

Sovint, la imatge que es té dels votants de Trump és de persones sense estudis. Però Solanelles rebutja aquest prejudici i assegura haver parlat amb «gent molt intel·ligent» que el va votar. «El que recordo més és un estudiant de Ciències Polítiques que ha estat a la Casa blanca i és director de no sé quantes coses», diu. L'argument que li va donar és senzill: després de vuit anys d'Obama, Trump havia de ser president per equilibrar la balança.