Hi ha territoris que són veritables encreuaments de camins, de cultures, de religions, de races... i els Balcans, convuls territori europeu, és un d'aquests punts calents del planeta al qual la disse-nyadora manresana Miriam Ponsa ha dedicat les seves últimes creacions, que va revelar ahir a la 080 de Barcelona, que en aquesta ocasió té lloc al Teatre Nacional de Catalunya.

Es pot associar aquest territori a l'explosió colorista d'un campament zíngar, però Ponsa ha estat dràstica: redueix la gamma cromàtica en aquesta col·lecció per a l'hivern que ve només a tres colors. Són el negre, el gris i el blanc ocre, un rigor estètic amb el qual esquiva l'ortodòxia dels patrons de la moda ètnica. A aquesta breu paleta, s'hi suma el volum de les peces i, per descomptat, les superposicions, capes i capes de peces, que alimenten aquest to tradicional i de certa improvisació en el vestir amb el qual durant segles s'han cobert moltes dones a les zones rurals: pantalons sobre faldilles i, a sobre, abrics amb els quals protegir-se. En l'elecció dels teixits, la llana és la gran protagonista de la col·lecció de Ponsa, llana en gorres còniques i sabates, llanes barrejades també amb cotó i seda, materials i estructures que es fusionen amb fluïdesa, malgrat la diversitat, com els pobles dels Balcans, segons va explicar la creadora de moda manresana just abans de la desfilada.