La llei que permetrà al Govern britànic iniciar les negociacions sobre la futura sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) va superar ahir el seu primer tràmit parlamentari a la Cambra dels Comuns amb el suport d'una àmplia majoria.
El Partit Conservador, amb més de la meitat dels escons, va sumar el suport d'una gran part del Partit Laborista, primer de l'oposició, per donar llum verd, per 498 vots a favor i 114 en contra, a una legislació que previsiblement rebrà el suport definitiu de la Cambra Baixa la propera setmana. Prop d'una trentena de diputats laboristes es van rebel·lar contra la disciplina de vot imposada pel seu líder, Jeremy Corbyn, i es van alinear en contra de la llei, amb el Partit Nacionalista Escocès (SNP) i la majoria dels liberaldemòcrates.
En un tràmit parlamentari accelerat, els Comuns donaran previsiblement dimecres que ve el seu vistiplau final a una escarida norma que se sotmetrà llavors a l'escrutini de la Cambra dels Lords. Una sentència del Tribunal Suprem ha obligat la primera ministra, la conservadora Theresa May, a demanar permís als diputats per activar l'article 50 del tractat de Lisboa, la formalitat que donarà inici a dos anys de negociacions entre el Regne Unit i els 27 socis comunitaris restants.
Tot i aquest revés judicial, May preveu complir el seu calendari inicial i notificar a Brussel·les la seva intenció d'abandonar el bloc abans que comenci l'abril.
Ed Miliband, exlíder del Partit Laborista, va remarcar ahir davant els diputats la seva intenció de donar suport als plans de l'Executiu conservador, tot i que va fer campanya per romandre en la Unió Europea abans del referèndum del dia 23 de juny.
En la seva opinió, oposar-se ara a la ruptura significaria que «aquelles persones que van votar a favor del Brexit perquè se sentien ignorades, estarien sent ignorades de nou».
En la mateixa línia, el conservador George Osborne, exministre d'Economia, va afirmar que «posar el Parlament en contra de la gent» provocaria una «profunda crisi constitucional» al país.
El líder liberaldemòcrata, Tim Farron, va afirmar en canvi que la seva formació creu que els «reptes» que afronta actualment el Regne Unit es resoldrien millor «com a membres de la Unió Europea» i que el partit no renunciarà a la seva «identitat» europeista, tot i el resultat de la consulta sobre la UE.
