Les detencions de dijous en relació amb el finançament de l'extinta CDC, popularment conegut com el cas del 3%, han escalfat encara més un aire polític enrarit a la vetlla del judici que dilluns farà seure al banc dels acusats del TSJC Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Mas veu una relació entre totes dues coses, tesi que nega el govern central i critica el PSOE. El ministre de Justícia va arribar a girar contra Mas l'acusació de «baixa qualitat democràtica» que el sobiranisme sol llançar contra el PP.

Mas va denunciar el que considera «muntatge escandalós» de la Fiscalia en les detencions, que són per «fer mal» abans del judici pel 9-N, i va posar la «mà al foc» pels excàrrecs convergents arrestats. «Això passa sempre que hi ha una gran operació a Catalunya lligada al procés sobiranista», va asse-nyalar Mas, que va vincular així l'operació d'ahir al judici per la consulta del 9-N que comença dilluns.

Va subratllar que ell ja va haver de defensar-se de «falsedats i calúmnies gravíssimes» abans de les eleccions catalanes del 2012, el mateix que va succeir a Xavier Trias abans de les municipals amb el compte a Suïssa i que hi va haver escorcolls a la seu del CDC abans dels últims comicis catalans del setembre del 2015.

«Sempre és igual, la Fiscalia és al darrere i amb poders plenipotenciaris», es va queixar Mas, que va avançar que alguns advocats que l'assessoren «s'estan plantejant querellar-se contra la Fiscalia pel seu abús absolut de poder».

Aquestes declaracions i altres de semblants van ser rebutjades tant des del govern espanyol com des del PP i el PSOE. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va afirmar que «qui fa aquestes declaracions i dubta de l'objectivitat de la justícia, de la independència dels jutges i de l'autonomia dels fiscals en l'exercici de les seves actuacions, el que està demostrant és la seva escassa qualitat democràtica i escàs coneixement del funcionament real de l'Administració de Justícia». Pel que fa al PSOE, el seu portaveu al Congrés, Antonio Hernando, va afirmar que «aquest tema fa molt temps que està pendent i CDC i l'actual PDeCAT no han donat mai unes explicacions creïbles sobre aquest assumpte. El que no és possible és amagar-se darrere d'altres banderes, de l'independentisme o del referèndum».

Mentrestant el president de govern, Mariano Rajoy, va evitar ahir anticipar les mesures amb les quals pot respondre a passos que donin els independentistes, com la convocatòria d'un referèndum, i va subratllar que l'essencial és parlar i que les lleis es compleixin en tot moment. Al seu torn, el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, va avisar, en relació amb una hipotètica aplicació de l'article 155 de la Constitució, que «si una part actua contra l'Estat, hi ha maneres de defensar-se», però va deixar clar que seria un escenari «traumàtic» que «ningú desitja» al govern central.