Avui és un dia perquè els estudiants de Comunicació facin un pràctiques d'anàlisi de contingut. En concret, d'orientació política en les narracions informatives. Es tracta d'agafar diferents mitjans escrits (impresos o digitals) i comparar com recullen les versions contradictòries sobre certa reunió que es va celebrar el 16 d'octubre del 2014 a Barcelona. Una reunió de directors d'institut, convocada per la seva cap de serveis territorials, just després que Artur Mas anunciés el procés participatiu.

Qui va dir què en aquesta reunió? Això és el que es va tractar llargament a la sessió d'ahir del judici del 9-N. En l'interrogatori dels testimonis es va sentir més d'una versió directa de la reunió: la de la convocant, la del cap d'inspecció i la de dues directores de centre. Una de les directores va dir que s'havia sentit pressionada. Una altra, que no. Uns inspectors van parlar d'oïda. I els dos caps la van presentar com una trobada fraternal i amigable, en la qual només faltaven el te i les pastes. El tribunal haurà de decidir com gestiona el galimaties, però als estudiants de Comunicació els resultarà instructiu veure quins mitjans destaquen un o altre testimoni, i lligar aquesta dada amb altres que puguin investigar, relatives a la línia editorial del mitjà o la seva propietat. Pot ser un exercici més instructiu que deu classes magistrals a les aules de la facultat.

Que les versions no lliguen ho notaria fins i tot algú que hagués estat deu anys desconnectat del món i hagués aterrat de cop, ahir al matí, a la sala de vistes. Una altra cosa és que hagués entès de què anava tot plegat. Sobretot a partir dels interrogatoris del fiscal als testimonis del sector docent. Segons com, li hauria semblat que el tema del judici era què se n'havia fet de les claus d'una escola. I segons com, hauria pensar que no era un tribunal penal sinó un tribunal d'oposicions que examinava candidats i els feia una complicada pegunta sobre la tipologia d'usos dels centres educatius en no sé quin reglament. Per què la desfilada de docents va ser interrompuda pel testimoni d'algú que gestionava la fabricació de «material per a consultes» a càrrec dels presos de Ponent, tampoc no li hauria quedat gaire clar. Això sí, hauria arribat a la conclusió que a Catalunya les persones que no parlen català habitualment s'esforcen a fer-ho en aquest tribunal: és el cas del president. Però no de la testimoni que s'havia sentit pressionada, la se-nyora Agenjo, que va explicar en castellà les nombroses angoixes que va patir els dies abans del 9-N.