El francobúlgar Tzvetan Todorov, premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials el 2008, deixa a la seva mort una vasta obra de notable impacte en el pensament d'Occident, en què va indagar sobre el poder de l'empatia humana. Mort dilluns a la nit a París als 77 anys, Todorov tenia una malaltia degenerativa. La seva contribució ha estat enriquir el debat filosòfic sobre qüestions que estan associades a la immigració, el terrorisme o la xenofòbia.

En un món cada vegada més influït per moviments populistes i nacionalistes, les idees de Todorov cobren especial vigència. I la seva recepta per contrarestar-la es troba en personatges com Nelson Mandela.

Considerats els seus treballs un símbol de l'esperit de la unitat d'Europa, de l'est i l'oest, i el compromís amb els ideals de llibertat, igualtat, integració i justícia, Todorov va bussejar en les relacions d'alteritat (condició de ser un altre) després d'haver fugit del règim comunista del seu Bulgària natal. El pensador es va traslladar a París el 1963, quan tenia 24 anys, i es va doctorar en Psicologia el 1966. El 1973 va obtenir la nacionalitat francesa i va continuar els seus treballs com a professor i investigador del Centre d'Investigacions de les Arts i el Llenguatge de l'Escola d'Alts Estudis Socials de París.

Influït per les obres del rus Vassili Grossman i el francès Germaine Tillion, va publicar desenes d'obres en els seus vessants com a filòsof, lingüista, sociòleg, historiador, crític i teòric literari. Traduïdes a més d'una vintena de països, destaca entre les seves obres Elogi de la quotidianitat i El jardí imperfecte.