Betsy DeVos, la nominada per ser secretària d'Educació en el govern de Donald Trump, va aconseguir ahir la confirmació del Senat dels Estats Units, però per a això va necessitar el suport del vicepresident del país, Mike Pence, que va desfer l'empat a 50 vots que hi va haver entre els senadors.

Es tracta de la primera vegada en la història que un vicepresident dels EUA, que és president del Senat per mandat constitucional, ha d'emetre el vot de desempat per a un lloc del gabinet presidencial a la cambra alta.

Això implica que mai abans el partit a l'oposició havia trobat tan poc qualificat un candidat proposat pel president del país per al seu gabinet executiu fins ahir.

Dues senadores republicanes van votar en contra de DeVos, a més dels 48 senadors demòcrates, que van fer torns durant les 24 hores prèvies a la votació per fer una marató de discursos contra el nomenament de DeVos des del ple del Senat en un últim intent per evitar que la multimilionària aconseguís el càrrec.

Però tot i els esforços demòcrates, la votació es va resoldre per 51 vots a favor, comptant el de Pence, i 50 en contra.Amb aquestes xifres, DeVos va sumar més vots en contra per arribar al càrrec que tots els secretaris d'Educació anteriors, des que es va crear el departament en la dècada del 1980.

El vot de desempat, que es va convertir en històric, és el primer que ha hagut d'emetre Pence al Senat des que va jurar el càrrec fa tot just tres setmanes, mentre que el seu predecessor, el demòcrata Joe Biden, no va haver de fer ús d'aquesta potestat en els vuit anys que va estar a la vicepresidència en cap circumstància.

En aquest sentit, el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va assegurar que el fet que Pence hagués d'intervenir en la votació és un «recordatori cridaner de l'obstrucció sense precedents» dels demòcrates del Senat.

«Betsy DeVos ha dedicat gairebé tres dècades del seu temps i talent a promoure oportunitats educatives», va insistir Spicer en la seva roda de premsa diària, després de conèixer el resultat de la votació. No obstant això, la veritat és que els republicans van mantenir un retard en les votacions de nominats per l'anterior president, Barack Obama, durant mesos, fins al punt que els demòcrates van haver de recórrer a la coneguda com a «opció nuclear» el 2013, per evitar els bloquejos sistemàtics dels conservadors.

Aquesta «opció nuclear», l'aplicació de la qual és molt inusual però que pot ser convocada a discreció pel líder de la majoria a la cambra alta, canvia les regles del Senat en requerir una aprovació només per majoria simple (50) i no de 60 vots.

En virtut d'aquesta decisió, ara només es necessita una majoria simple per aprovar un nomenament per al gabinet presidencial, mentre que abans del 2013, quan els demòcrates eren majoria, es necessitava un mínim de 60 vots.

Víctima d'aquest bloqueig republicà també va ser el nominat per Obama per al Tribunal Suprem, Merrick Garland, qui ni tan sols va tenir una audiència per ser considerat per al càrrec, per decisió de la majoria republicana al Senat, malgrat que al mandatari li quedaven encara onze mesos a la Casa Blanca.

DeVos, que ha finançat els republicans durant anys, va afrontar dures audiències davant els demòcrates del Senat, que van qüestionar el seu compromís amb l'educació pública i la van pressionar sobre els seus conflictes d'interès.

La majoria del Partit Republicà va defensar DeVos com una reformadora audaç disposada a reduir la influència del govern federal en l'educació, a elevar la qualitat educativa i a ampliar les oportunitats per als nens desfavorits. Però els demòcrates es van oposar frontalment a ella, argumentant que no té experiència ni està qualificada per al treball.

El líder de la minoria demòcrata de la cambra alta, Chuck Schumer, va insistir que DeVos «ni tan sols entén els aspectes bàsics de l'educació», i va reiterar que «menysprea l'educació pública».

Així mateix, els preocupen les seves postures per soscavar l'educació pública, de la qual formen part la majoria dels nens del país, i la seva falta de solidesa a l'hora de respondre les preguntes que li van fer sobre els possibles conflictes d'interès relacionats amb les seves inversions. Tant demòcrates com republicans van rebre milers de trucades dels seus votants demanant que s'oposessin a la nominació de DeVos.