L'exconseller Francesc Homs va admetre ahir en el judici pel 9-N que va ser ell qui va garantir al Govern que no era il·legal mantenir la consulta.
Homs va declarar com a testimoni proposat per les defenses davant la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que jutja l'expresident català Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta.
L'exconseller de Presidència i actualment diputat de PDeCAT al Congrés va ser interrogat en unes condicions especials, assistit per la seva advocada i sota l'advertència del president del TSJC, Jesús María Barrientos, que no estava obligat a contestar a aquelles preguntes que poguessin perjudicar-lo en el procés que el Suprem té obert contra ell pel 9-N.
En resposta a les preguntes de Xavier Melero, advocat de Mas, Homs va reconèixer que va ser ell mateix qui, com a màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat pel seu càrrec de conseller de Presidència, va informar al Govern que mantenir el 9-N després de la suspensió per part del Constitucional no suposava «cap irregularitat» ni incórrer en «cap tipus penal».
Homs va precisar que no va ser un «mer transmissor» del dictamen dels serveis jurídics, sinó que va assumir plenament el seu criteri: «jo vaig configurar la decisió final», va assegurar. Segons l'opinió de l'exconseller, seguir endavant amb la consulta no suposava cap delicte atès que el Constitucional no va advertir expressament la Generalitat de les conseqüències que assumien de mantenir-la, malgrat que l'executiu català li va demanar que aclarís l'abast de la seva suspensió.
L'exconseller va apuntar també que el govern «podia haver estat molt més precís i no ho va voler ser» quan va impugnar la consulta independentista davant el Constitucional perquè suspengués la votació.
En la tercera sessió del judici pel 9-N van declarar ahir, també, a proposta de les defenses, diversos polítics de l'òrbita nacionalista, entre ells l'expresident del Parlament i del Pacte Nacional del Dret a Decidir, Joan Rigol, que va afirmar que Mas li va demanar que el procés quedés en mans de voluntaris després de la suspensió, i «es va fer així».
D'altra banda, una directiva de l'empresa Sertrans, contractada per distribuir pels punts de votació les urnes que havien confeccionat presos de les presons de Lleida, va afirmar ahir que el repartiment del material es va efectuar entre els dies 7 i 8 de novembre, quan la consulta ja estava suspesa, sense que rebessin cap indicació per cancel·lar-lo.
