Els caps de la trama Gürtel Francisco Correa i Pablo Crespo van ser condemnats a 13 anys de presó; Álvaro Pérez, el Bigotes, a 12 anys i 3 mesos, i l'exconsellera valenciana de Turisme Milagrosa Martínez, a 9 anys, en la primera de les sis peces en què es va dividir el cas. El Tribunal Superior de Justícia va fer pública la sentència relacionada amb les irregularitats en la contractació de l'expositor de la Generalitat a la fira Fitur, en què també es condemna Isabel Jordán (6 anys), Cándido Herrero (4 anys i 4 mesos ) i Mónica Magariños (3 anys).

L'excap de gabinet de Martínez, Rafael Betoret, que ja va ser considerat culpable en la «causa dels vestits», també ha estat condemnat a 6 anys de presó i els exalts càrrecs de la Conselleria de Turisme Isaac Vidal, Jorge Guarro i Ana Grau, a 7, 4 i 3 anys, respectivament. L'exconsellera de Turisme Angélica Such i l'excap de servei a l'Agència Valenciana de Turisme Joan Bover han estat absolts.

En la sentència, de 558 pàgines, es condemna onze dels tretze acusats per delictes d'associació il·lícita, prevaricació, tràfic d'influències, malversació, falsedat i suborn, i es determina que el grup Correa es va crear expressament per manipular concursos públics i lucrar-se aplicant marges desproporcionats, duplicant partides i facturant despeses inexistents.

Així mateix es conclou que la Conselleria de Turisme, entre els anys 2005 i 2009, va alterar els criteris d'adjudicació dels contractes i va beneficiar irregularment les empreses del grup Correa, a les quals va facilitar informació privilegiada.

Diversos dels lletrats defensors van criticar la sentència per «desproporcionada» i van anunciar recursos, mentre que el TSJCV va citar els condemnats els propers dimarts i dimecres per decidir sobre el seu ingrés a la presó, fiances o altres mesures cautelars.

Després de conèixer la sentència, el vicesecretari d'Organització del PP, Fernando Martínez Maillo, va assenyalar que «la Justícia funciona» i que és «una garantia per als ciutadans espanyols», així com va considerar que aquestes condemnes no entelen la celebració del congrés nacional del PP.

No obstant això, des dels partits de l'oposició es va qualificar aquesta sentència com «una condemna al PP, que va vendre la seva imatge a Gürtel», que «confirma el saqueig dels fons públics valencians» i que «corrobora que el PP valencià va funcionar com una trama mafiosa».

En la sentència es deixa constància que les empreses de Correa van rebre 5.696.428 euros dels fons públics de la Generalitat per executar els contractes de representació a Fitur que s'han demostrat arreglats. D'aquesta quantitat, 1.937.957 euros corresponen a beneficis percebuts pels treballs realitzats en adjudicacions de forma il·lícita i 176.812 per sobrecostos o duplicitats facturades a la Generalitat pel seu expositor a Fitur entre 2005 i 2007.

En l'organització concreta d'un acte, un dinar celebrat a Fitur el gener del 2005, les empreses del grup Correa van facturar a la Generalitat 225.540 euros. La investigació de l'organització concreta d'aquest àpat -a més de molta altra documentació- ha permès concloure als membres del tribunal que el grup Correa ja havia iniciat gestions per organitzar la presència del Consell a Fitur abans que es fes oferta d'aquesta acció en contracte públic.

El rellotge de Martínez

D'altra banda, s'entén provat el suborn en el qual va incórrer l'exconsellera Martínez en acceptar un rellotge valorat en 2.400 euros que li van lliurar els responsables de la trama Gürtel i que s'ha traduït en un afegit de 3 anys per suborn en una condemna que, en total, arriba als 9 anys de presó.

Aquest regal, segons el criteri de la sala, es va fer «amb la finalitat d'agrair a Milagrosa Martínez el tracte de favor i les il·lícites actuacions que va realitzar perquè la seva empresa resultés adjudicatària del concurs i per preservar en les convocatòries següents el mateix tracte».

La sentència conté, a més, altres consideracions de rellevància de cara als propers judicis per altres peces del cas Gürtel, com és el rebuig a la petició de nul·litat formulada per unes escoltes que va autoritzar l'exjutge Baltasar Garzón i que li van suposar la inhabilitació del Suprem. També es dóna validesa a les gravacions que va fer l'exregidor de Majadahonda José Luis Peñas i que va aportar com a denunciant del cas.