El Tribunal Constitucional (TC) va acordar ahir per unanimitat anul·lar la resolució per convocar un referèndum sobiranista a Catalunya i denunciar davant el fiscal la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa, per haver-lo desobeït en aprovar-la.

El Constitucional va acceptar així l'incident d'execució que li va plantejar el govern espanyol contra la resolució del Parlament que preveia la futura convocatòria d'una consulta independentista, resolució que ja havia suspesa cautelarment i que ara anul·la de manera definitiva. En el plantejament de l'incident, el govern central ja demanava que es denunciés els responsables de la resolució, petició que també va fer el fiscal i que ha adoptat el TC.

Encara que el TC no entra a dir si existeix o no delicte, arran de la seva «deducció de testimoni», el fiscal presentarà una querella, en els pròxims dies, amb tota probabilitat, contra Forcadell i contra els membres de la mesa afectats: Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet (tots tres de JxSí) i Joan Josep Nuet (de CSQP).

Serà la segona denúncia penal per part del TC contra Forcadell i també la segona querella del fiscal contra ella, a qui ja va acusar de desobediència al TC i prevaricació en permetre votar el full de ruta independentista.

El TC, a més, va advertir els ja citats, però també el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els membres del seu Govern, que, si convoquen un referèndum incomplint la seva resolució, incorreran en possibles responsabilitats penals. Literalment, acorda «deduir testimoni de particulars a fi que el Ministeri Fiscal procedeixi, en el seu cas, a exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre» als ja citats.

Considera que podrien haver incomplert «el mandat» de la Llei Orgànica del TC que diu que «tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Constitucional resolgui». En altres paraules, denuncia davant el fiscal una possible desobediència a les seves sentències per part dels responsables públics del Parlament.

A més, anul·la els apartats de la resolució 306/XI del Parlament titulats «Referèndum» i «Procés Constituent», inclosos en el títol «El futur polític de Catalunya» per ser contraris a la Constitució.

A més, notifica la resolució personalment a la presidenta de la cambra i altres membres de la mesa, però també al president de la Generalitat i als altres membres del seu Govern «amb l'advertència d'abstenir-se de realitzar qualsevol actuació tendent a donar compliment» a la resolució anul·lada. I els adverteix «del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directament o indirectament suposi ignorar o eludir la nul·litat dels apartats» de la resolució del Parlament declarats inconstitucionals. En cas de no fer-ho, els assenyala el TC, podrien incórrer en responsabilitat penal.

L'origen de l'acord del TC

El TC va suspendre cautelarment, el 14 de desembre, la resolució del Parlament que preveu un referèndum el 2017, en admetre a tràmit l'incident d'execució presentat pel govern en contra d'aquella decisió. En aquell tràmit, el TC va demanar al·legacions al ministeri públic i als afectats, és a dir, Forcadell, com a presidenta del Parlament, i els membres de la mesa que va tramitar la convocatòria.

El fiscal va demanar al TC que promogués accions penals contra els citats. Per la seva banda, la presidenta del Parlament i els altres quatre diputats sobiranistes de la mesa (en queden exclosos el representant del PSC i el de Ciutadans) van al·legar que, si se'ls obliga a «censurar» resolucions pel seu contingut independentista, «la democràcia desapareix».