Davant la incertesa que generen els robots, fins fa molt poc relegats a l'univers de la ciència-ficció, el Parlament Europeu (PE) va reclamar ahir que la Unió Europea (UE) es doti d'un arsenal jurídic que faciliti el desenvolupament d'aquesta indústria, però que protegeixi els ciutadans davant els desafiaments del desenvolupament tecnològic.

La resolució convida la Comissió Europea a preparar una llei que dediqui especial atenció a «la seguretat, la privacitat, la integritat, la dignitat, l'autonomia i la propietat de les dades». Però també els aspectes ètics de la robòtica, i els eurodiputats demanen que es reflexioni sobre conceptes com els drets i obligacions dels robots, què no haurien de fer amb ells els usuaris, i la desconnexió d'emergència si amenacen la vida d'un ésser humà: el botó de la mort.

Fins ara la UE només té certes normes orientades a l'estandardització de patrons industrials, però no lleis que regulin la interacció social entre persones i autòmats. Els eurodiputats volen anar molt més lluny. Més enllà dels vehicles sense conductor, per als quals es proposa una assegurança obligatòria, s'espera que l'impacte de la intel·ligència artificial es noti en dispositius com drons, robots industrials, l'atenció mèdica, joguines i la ramaderia i l'agricultura. I per regular-ho, el primer és definir què és un robot, terme que va encunyar l'escriptor txecoslovac Karel Capek el 1920 a l'obra RUR (Robots Universals Rossum), i que sembla prové de termes eslaus per designar el «treball» (robota vol dir treball en diferents llengües eslaves) i l'«esclau». Tot i la falta de consens entre la comunitat científica global, el text intenta definir els robots autònoms intel·ligents com màquines físiques equipades amb sensors i interconnectades i capaces de recol·lectar o intercanviar dades i d'adaptar el seu comportament al seu entorn. La resolució analitza els postulats del professor de bioquímica i escriptor rus de ciència-ficció Isaac Asimov, que fa 75 anys va redactar tres cèlebres lleis de la robòtica en el seu relat Cercle viciós, considerades un paradigma ètic per al sector.

La primera norma establia que un robot no farà mal a un ésser humà ni, per inacció, permetrà que un ésser humà prengui mal; la segona, que un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans excepte si les ordres entren en conflicte amb la primera llei; i la tercera, que un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que es respectin les dues primeres lleis.