La causa judicial que ha posat contra les cordes la Casa Reial espanyola, provocada pels negocis il·lícits del cunyat del rei Felip VI, Iñaki Urdangarin, i el seu soci, Diego Torres, amb l'Institut Nóos es tancava ahir amb una sentència que ni el jutge instructor del cas, José Castro, «esperava».
Urdangarin i Torres, que poden recórrer la decisió davant del Tribunal Suprem, aniran a la presó: el primer, condemnat a 6 anys i tres mesos (i a una multa de 512.000 euros) i el segon, a 8 anys i sis mesos (i a una multa d'1.700.000 euros).
La polseguera (mediàtica i política), però, l'ha aixecada l'absolució de la infanta Cristina, que era sòcia, amb el seu marit, de l'empresa Aizoon: l'argument de les magistrades Rocío Martín, Samantha Romero i Eleonor Moyà per no condemnar la germana del rei Felip VI i esposa d'Urdangarin és que «per ser partícip d'un delicte contra la Hisenda pública es requereix una acció conscient dirigida a la defraudació». O sigui, l'estratègia de la defensa de l'exduquessa de Palma -el rei Felip va desposseir-la del títol nobiliari- dels 412 «no ho sé», els 82 «no ho recordo» i els set «no em consta» que Cristina de Borbó va pronunciar durant la vista oral del judici, s'ha revelat encertada: no hi ha condemna (sí una multa de 265.000 euros); la Casa Reial respira i expressa «respecte» per la decisió judicial; el govern espa-nyol diu, per boca del ministre portaveu Íñigo Méndez de Vigo, que «a Espanya l'estat de dret funciona» i la infanta, tot i que en paraules del seu advocat, Miquel Roca Junyent, segueix «creient en la seva innocència», rep «amb satisfacció» el veredicte. Les crítiques més dures arribaven de Podemos, ERC i el PDeCAT, que consideren el càstig insuficient i entenen que l'absolució de Cristina de Borbó indica que la llei no s'aplica igual a tothom. Dels 17 acusats, set han estat condemnats, dels quals només tres acabaran entre reixes: a Urdangarin i Torres s'hi suma l'expresident balear Jaume Matas, condemnat a 3 anys i 8 mesos i a set anys d'inhabilitació. Els altres quatre acusats declarats culpables -entre els quals figura el medallista olímpic José Luis «Pepote» Ballester- podran eludir anar a presó. I mentre que a la infanta -que segons la sentència «desconeixia» els «il·lícits penals» del seu marit- no se li atribueix «cap intervenció en la gestió de la (societat) mercantil, ni actuació de la qual es pogués inferir que participava d'una manera o altra en la presa de decisions», Iñaki Urdangarin, exposa la resolució judicial, va aprofitar-se del «posicionament institucional privilegiat» pròxim al rei per exercir «una pressió moral d'entitat suficient per moure la voluntat de funcionaris i d'autoritats» (a la trama Nóos se li atribueix el desviament de 2,6 milions d'euros procedents de fons públics). El tribunal considera provat que el cunyat del rei va cometre els delictes de prevaricació, de malversació de fons públics i de tràfic d'influències, i Urdangarin es converteix en el primer familar d'un rei espanyol condemnat a presó des que hi ha democràcia al país. A Diego Torres li ha caigut la condemna més alta (8 anys i 6 mesos de presó) per cinc delictes de corrupció. La seva esposa, Ana María Tejeiro, ha resultat absolta.
Matas, l'únic polític condemnat
La sentència considera que l'Institut Nóos va ser contractat per «decisió unilateral» pel Govern balear quan Jaume Matas n'era president. Dels polítics implicats en la causa, Matas és l'únic que ha acabat condemnat. Els imputats en el que es coneix com la «trama valenciana» de l'escàndol, entre els quals hi ha l'exvicealcalde de València, Alfonso Grau, han quedat absolts, tot i que la sentència sosté que els diversos contractes públics que la Generalitat va subscriure amb l'empresa d'Urdangarin i Torres avui estarien fora de la llei. Les multes que ha imposat l'Audiència de Palma als set condemnats sumen 3,5 milions d'euros.
