Equips d'investigació de diverses universitats espanyoles participen en el desenvolupament de la targeta de calibratge d'una de les càmeres que portarà el nou vehicle científic que pretén enviar la NASA a Mart el 2020 per explorar la seva superfície i buscar restes de vida actual o passada.

Aquesta targeta de calibratge, una placa d'aproximadament 12 per 12 centímetres, s'està construint a Elgoibar (Guipúscoa) per AVS, una empresa que «ha aconseguit millorar» l'acord que exigia l'agència espacial nord-americana, explica en una entrevista amb Efe el catedràtic de Química Analítica a la Universitat del País Basc Juan Manuel Madariaga, que dirigeix l'equip investigador basc.

En el projecte, que es va iniciar el 2015, també hi participen investigadors de les universitats de Valladolid, Màlaga i la Complutense de Madrid. Denominada Supercam i disposada per col·locar-se en la roda posterior dreta del vehicle, l'eina serà una de les vuit que s'utilitzaran per analitzar el sòl marcià, en aquest cas amb l'objectiu de «buscar evidències experimentals que indiquin fases minerals produïdes per la presència del aigua o de vida a nivell microscòpic».

Aquesta càmera constarà de «cinc tècniques analítiques diferents», que treballaran conjuntament per arribar a una conclusió final sobre la mostra en qüestió: a aquest procés se'l denomina «calibratge encreuat».

Una tècnica «innovadora, fins i tot per a les emprades a la Terra», que Madariaga considera que ha estat «la gran aportació de l'equip espanyol» al concurs que va obrir la NASA el 2014 i al qual es van presentar 68 instruments diferents de tot el món.

Aquest concepte de «calibratge encreuat» permetrà «no només donar la informació elemental, que és el que està fent la càmera ChemCam, la qual porta el rover Curiosity, sinó anar més enllà i donar la composició de cadascuna de les fases minerals de les mostres que s'analitzin. S'amplia la informació una barbaritat», declara. Ja s'ha previst tota la possible contingència per al moment de l'aterratge, en què el vehicle «es deixarà anar a una alçada de dos metres» a la superfície marciana.

Ara queden per concretar on es col·locaran els centres originals de recepció de dades i els seus respectius nodes de distribució, entre els quals és «gairebé segur» que n'hi haurà un a Valladolid, i per als que Madariaga creu que se'n pot establir-se un altre a la Universitat del País Basc.

De la mateixa manera, també encara s'ha de definir un «dels grans temes», el lloc on aterrarà la missió el 2020. Madariaga comenta i adverteix que, dels proposats, «cap coincideix» amb els quatre llocs seleccionats per l'Agència Espacial Europea (ESA) per a la seva missió també el 2020 a Mart. El que hi ha per descobrir en aquest planeta és «tan gran que, en aterrar en espais físics diferents, cada missió trobarà coses que l'altra no podrà trobar», manifesta Madariaga, segur que el viatge americà, entre els objectius del qual també hi ha preparar les condicions per a possibles expedicions d'humans en el futur, «trobarà coses sorprenents i agradables».

Mart reuneix per la seva proximitat a la Terra una composició que li és molt semblant, de manera que «és l'espai on resulta més fàcil que existeixi o hagi existit vida a nivell cel·lular», si bé la supervivència per a l'ésser humà al planeta vermell «encara s'ha de resoldre».