L'illa d'El Hierro «es va inflar» fins a 27 centímetres en els dos anys següents a l'erupció de 2011-2012 a causa de sis entrades de magma en el seu subsòl encara més potents que la que va formar el volcà Tagoro, però que no van arribar a emergir tot i haver provocat més de 5.400 sismes.

El Hierro és la més jove de les illes Canàries -la seva part emergida només té 1,12 milions d'anys- i una de les més actives en termes geològics, com evidencien els més de 200 cons volcànics disseminats al llarg dels seus 268 km2 de superfície. No obstant això, no s'hi coneixen erupcions en període històric, de manera que el naixement del volcà submarí Tagoro el 10 d'octubre del 2011 va venir a trencar més de 600 anys de tranquil·litat en aquest camp, només alterats per una crisi sísmica el 1793 detalladament recollida en les cròniques, però que no va arribar a més.

La revista científica Journal of Volcanology and Geothermal Research publicarà en la seva pròxima edició impresa l'última de les investigacions a les quals ha donat peu una de les primeres erupcions monitoritzades en directe al llarg de tot el seu desenvolupament, que en aquest cas posa el focus en el que va passar després. Es calcula que el magma que es va acumular sota d'El Hierro en els mesos previs a l'erupció va desencadenar més de 10.000 sismes, la majoria d'ells de baixa intensitat, i va elevar l'illa uns cinc centímetres, fins que tota aquesta pressió va trobar una via d'escapament sota el mar de Las Calmas per la qual van brollar uns 0,329 quilòmetres cúbics de materials volcànics (el volum estimat del seu con).