Homs admet tots els fets «i més», i diu que tornaria a organitzar el 9-N

El diputat de PDeCAT declara davant del Suprem que el Tribunal Constitucional no va ser prou clar a l'hora de notificar la prohibició de la consulta

01.03.2017 | 11:06
L´exconseller Homs arribant a declarar.

El diputat de PDeCAT Francesc Homs va declarar aquest dilluns en el judici per la consulta independentista del 9-N el 2014 que la Generalitat de Catalunya no podia deixar de portar-la a terme per preservar els drets dels ciutadans, que la tornaria a celebrar i que el Tribunal Constitucional (TC) no va ser clar en prohibir-la.

El Tribunal Suprem va iniciar ahir el judici a Francesc Homs, que era el conseller de Presidència de la Generalitat quan es va celebrar la consulta del 9-N, per a qui el fiscal Jaime Moreno demana que sigui inhabilitat per exercir càrrec públic durant nou anys com a autor dels delictes de prevaricació i desobediència greu, en concret al Tribunal Constitucional.

Francesc Homs va assegurar que en cap moment va tenir la consciència d'estar cometent els esmentats delictes, ja que a més la providència de 4 de novembre del 2014 en la qual el TC va ordenar la suspensió de la cita del 9-N no li va ser notificada personalment sinó que va arribar per correu electrònic al departament de Presidència de la Generalitat, a diferència d'altres de posteriors que sí que ha rebut.

En la seva declaració va insistir que el Govern català va haver d'elegir entre els drets polítics dels ciutadans i una providència del Constitucional que segons el seu parer no prohibia clarament el procés participatiu. «No podíem fer una altra cosa, admeto tots els fets i més», va dir. De fet, va recordar que la Generalitat va demanar un aclariment al TC «i aquest aclariment no es va produir», ja que volien saber si la providència incloïa un avís d'advertiment, però va insistir que en cap moment el Govern va pensar que estava cometent una cosa il·legal, i menys un delicte.

Va recordar que el Govern es va replantejar el procés del 9-N amb la participació de la ciutadania a través de voluntaris després que la Generalitat complís la providència de setembre del 2014 del TC que va suspendre la primera convocatòria de consulta independentista.


«En joc drets fonamentals»


«Estaven en joc els drets fonamentals a la participació política dels ciutadans i, al costat, una providència inconcreta, que era un automatisme del Constitucional, cosa que no és estrictament una resolució judicial... I en aquest marc el Govern ha de prendre decisions», va declarar Homs. En tot cas, Homs va declarar que, encara que hagués conegut la sentència del TC, que el 2015 va considerar inconstitucional el procés participatiu, «ho hauria tornat a fer».

Homs va arribar al Tribunal Suprem amb la seva dona i acompanyat per l'expresident de la Generalitat Artur Mas, part de l'actual Govern i més d'un centenar de persones a favor del referèndum de Catalunya. Entre d'altres, a més d'Artur Mas, el van acompanyar en una marxa des de la madrilenya plaça del Rei fins a l'alt tribunal la vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté; el conseller d'Exteriors, Raül Romeva; la cúpula del PDeCAT i càr-recs d'ERC com Joan Tardà i Gabriel Rufián.

Declaració dels testimonis


Per la seva part, els testimonis citats durant la tarda pel fiscal en el judici contra el diputat de PDeCAT i exconseller de Presidència Francesc Homs, per desobediència en relació amb el 9-N, van confirmar que l'acusat va garantir que el suport informàtic a la consulta no vulnerava la prohibició del Constitucional. També l'exconseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig va dir que tots els membres del Govern tenien l'ordre de remetre a Homs tots els possibles dubtes jurídics sobre el 9-N.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Arreu

La CUP es planteja no anar a la manifestació contra els atemptats si hi va el rei

La CUP es planteja no anar a la manifestació contra els atemptats si hi va el rei

La formació lamenta que el monarca i el govern espanyol mantinguin relacions amb els estats que...

Qui són les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils?

Qui són les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils?

Els atacs de dijous s'han endut la vida o ferit persones de "més d'una vintena" de nacionalitats

Un nen australià, entre les tres noves víctimes identificades a Barcelona

Un nen australià, entre les tres noves víctimes identificades a Barcelona

El pare va arribar ahir del seu país. La mare està ingressada en un centre hospitalari

Calendari laboral i escolar 2016/2017

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2017 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2016/17

 
Enllaços recomanats: Premis cinema