Mas al Suprem: "durant un mes, cap fiscal, jutjat ni el TC es va recordar que el 9-N podia ser un gran delicte"

El fiscal no fa cap pregunta a l'expresident de la Generalitat al·legant que el judici al TSJC li permetria no dir la veritat

28.02.2017 | 20:06
Mas al Suprem: "durant un mes, cap fiscal, jutjat ni el TC es va recordar que el 9-N podia ser un gran delicte"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha explicat aquest dimarts a la tarda davant del Tribunal Suprem que des que el 14 d'octubre del 2014 va convocar el procés participatiu del 9-N fins el 25 de novembre, quan es va acabar, l'única notificació que va rebre el Govern va ser la providència del Tribunal Constitucional el 4 de novembre. "Ningú més ens va requerir, ningú va insistir, ni actuar; fiscals, jutges, tribunals, ni molt menys el TC es va recordar d'això, hi va haver molt de temps perquè algú recordés que allò podria ser un gran delicte", ha explicat.

En la seva declaració com a testimoni en el judici contra l'exconseller Francesc Homs, Mas ha seguit una línia similar a la que va mantenir durant el judici contra ell pels mateixos fets davant del TSJC. Així, ha emmarcat el 9-N en el procés viscut des del 2012, amb les grans manifestacions independentistes de l'11 de setembre, l'avançament d'eleccions el 2012, "l'intent desoït de negociar" una consulta pactada amb el govern espanyol, i diversos "mandats parlamentaris" per poder "escoltar la veu del poble".

Així, es va convocar la consulta, q va ser gairebé immediatament suspesa pel TC. Sobre el procés participatiu anunciat el 14 d'octubre, Mas ha dit que el Govern tenia el "ferm compromís i la voluntat determinant" que la ciutadania pogués expressar-se políticament. Així, tot i que la "logística" la va preparar la Generalitat, el procés va posar-se "en mans de voluntaris".

Aquí, ha volgut remarcar que l'única similitud entre la consulta inicialment convocada i el procés participatiu finalment realitzat era que eren jurídicament no vinculants, tot i que sí polítics, i apel·laven a la llibertat d'expressió i ideològica i "perseguien la mateixa finalitat: conèixer l'opinió de la gent".

Les diferències, en canvi, eren diverses: en la consulta inicial hi havia un cens preexistent, mentre que en el procés s'elaborava quan els participants votaven; la consulta era un sol dia, i el procés durava 15 dies; la consulta era íntegrament organitzada pel Govern; el procés requeria almenys 24.000 voluntaris, a més d'ajuntaments; i en la consulta hi havia una pregunta, que en el procés es mantenia però s'hi podien afegir altres opinions.

Mas també ha remarcat que la primera reacció de Mariano Rajoy en desconvocar la consulta i convocar el procés participatiu va ser qualificar-ho de "notícia excel·lent", i després el govern espanyol va expressar "mofa i menyspreu", qualificant la convocatòria de "nova ocurrència de Mas". "Mai hagués pensat que una ocurrència acabaria en el Tribunal Suprem i el TSJC, eren uns termes despectius que dolien", ha afegit.

Quan el 4 de novembre van rebre la providència del TC, Mas ha explicat que van fixar-se que el TC no havia utilitzat "l'únic marge que tenia", que era adoptar la proposta del govern espanyol de fer una advertència formal als dirigents catalans sobre els possibles efectes legals de mantenir la convocatòria. Això, segons Mas, a més de la falta de notificació personalitzada, podria constituir un "defecte de forma important". De fet, ha dit que "tot i volent suspendre, hi havia coses que ja no es podien suspendre", i per això van demanar un aclariment de la sentència. A més, van presentar un recurs davant del Tribunal Suprem per "clar abús de poder" del govern espanyol.

Però fins el 25 de novembre, quan va acabar el procés participatiu, el Govern no va rebre cap notificació més, cap requeriment ni petició d'autoritats judicials per parar el 9-N. "Ni fiscals, ni jutges de guàrdia, ni encara menys el TC es va recordar d'això, hi va haver molt de temps perquè algú recordés que allò podia ser un gran delicte", ha opinat. Així mateix, ha recordat que els nou fiscals del TSJC van descartar presentar una querella.

Com que Mas ha estat jutjat pels mateixos motius al TSJC, ha declarat com a testimoni però amb condicions especials, ja que es podia negar a respondre preguntes i no ha hagut de jurar ni prometre dir la veritat. Per això, el fiscal no li ha volgut fer cap pregunta. En acomiadar-se del tribunal, Mas ha desitjat als magistrats que tinguessin un "bon judici".


Consells jurídics


Per la seva banda, el president de la Comissió Jurídica Assessora, equivalent al Consell d'Estat espanyol, Albert Lamarca, ha explicat que Homs li preguntava sovint dubtes jurídics. Lamarca, que ha hagut de ser interromput diverses vegades pel magistrat president perquè s'esplaiava en massa detalls indirectes, ha recordat que legalment ell no pot rebre instruccions ni ordres del Govern. Ha explicat que el 2014 va ser molt intens jurídicament a Catalunya, amb l'aprovació de les lleis de transparència i de consultes no referendàries, i que molts juristes es van fer "experts" en referèndums, consultes i processos participatius. Així, ha considerat xocant que Catalunya digués que no volia fer un referèndum i l'estat espanyol afirmés el contrari. En aquest sentit, ha dit que l'estat espanyol no està descentralitzat en aquest punt, però ha recordat que cada anys els ajuntaments fan desenes de consultes ciutadanes "aformals" que no s'impugnen.

Els dies dels fets, Homs va trucar Lamarca l'1 de novembre, l'endemà que el govern espanyol presentés el recurs al TC contra el procés participatiu, i també van parlar després del 4 de novembre en una reunió on hi havia advocats de la Generalitat i també el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer. Lamarca va recomanar que el Govern "confiés en els tribunals i l'estat de dret, que demanés empara i que exercís el dret a la defensa". En conseqüència, va instar a fer cinc passos: demanar al TC que inadmitís el recurs, que ho reconsiderés en un posterior recurs si inicialment no li donava la raó, que aixequés la suspensió del 9-N, que resolgués sobre el fons i que aclarís la providència per poder "distingir, analitzar els supòsits i no pensar que era una suspensió òmnibus". També va recomanar presentar un recurs contenciós-administratiu davant del Suprem, cosa que el Govern va fer. Lamarca ha admès que "tothom sap que el recurs no tenia efectes suspensius" de la providència del TC.

Per la seva banda, Pi-Sunyer, que va ser magistrat del TC durant vuit anys, tres dels quals com a vicepresident, s´ha manifestat en termes similars als que ja ho va fer en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Així, ha explicat que va mantenir una reunió amb Homs el mateix dia o l´endemà que va arribar la providència del 4 de novembre per analitzar-la i ha assegurat que aquesta li va semblar "genèrica i abstracta". "En lloc d´aclarir, no diré que confonia, però no aclaria res", ha declarat. Ha defensat també que entenia que el text no suposava la suspensió i que va aconsellar Homs que demanés un aclariment. Viver i Pi-Sunyer ha apuntat a la "passivitat" de la fiscalia i ha afegit que "tenint l´oportunitat per frenar el procés, no ho va fer", al temps que ha dit que ara es reafirmaria en el seu posicionament d'aleshores.

En resposta a preguntes del fiscal, ha contestat que la providència que va suspendre la consulta al setembre i la que es va emetre el 4 de novembre sobre el procés participatiu eren sobre "supòsits completament diferents", perquè mentre la primera es referia a una consulta convocada amb un decret, en el segon cas el que hi havia era una "crida" a participar al procés participatiu. "No m´ho va semblar llavors ni m´ho sembla ara", ha contestat el testimoni en resposta a la pregunta del fiscal sobre si no li va semblar que estava clar que el que es demanava era la suspensió també del procés participatiu, ni que fos com a mesura cautelar.

També ha declarat com a testimoni el president de l´Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar (Maresme), Miquel Buch, qui ha assegurat que van ser els propis ajuntaments els que van cedir locals en aquells municipis en que no hi havia instituts per poder votar. Com ja va explicar durant el judici al TSJC, finalment van ser prop de 600 els locals municipals facilitats i ha defensat que els encarregats de la gestió d´aquestes dependències aquell dia van ser els voluntaris. Ha negat que cap alcalde rebés pressions per facilitar locals i ha dit que cap consistori va rebre cap requeriment per part de cap jutge o la fiscalia. "Ens vam mantenir alerta per si arribava una notificació, però mai va arribar", ha declarat. En resposta al fiscal, ha dit que desconeixia com es va dotar dels ordinadors i equipament necessari els locals.

Per últim, l´exsecretari de Comunicació del Govern, Josep Martí Blanch, també ha defensat l´actuació del Govern pel que fa a la instal·lació d´un centre de premsa i la compareixença de la vicepresidenta Ortega per informar dels resultats del 9-N. Blanch ha assegurat que el Govern es va preocupar que els mitjans de comunicació disposessin d´un espai per treballar on també rebessin la informació detallada, i ha recordat que el govern espanyol també va comparèixer aquella nit per valorar la jornada del 9-N.

"Aquell dia els dos governs van empatar perquè els dos van comparèixer", ha dit, però "potser un govern ho sabia d´avançada i tenia la previsió, i l´altre potser es va veure sobrepassat pel que va veure aquell diumenge" i ho va haver de fer amb micròfons enganxats "amb celo". Per aquest motiu, segons Martí, "des del punt de vista de la comunicació es va fer un treball excel·lent en el marc que permet la llei".

Martí Blanch també ha respost les preguntes del fiscal respecte a la denúncia davant el CAC contra els tres mitjans que es van negar a difondre gratuïtament els espots del Govern per la consulta. L´exsecretari de Comunicació ha apuntat que ell es va limitar a posar-ho en coneixement d´aquest òrgan mentre més de 200 mitjans van emetre les falques. El fiscal li ha recordat que el requeriment al CAC va arribar després de la providència del TC, i Martí ha respost que quan ell ho va demanar als mitjans de comunicació, el "TC ni hi era ni se l'esperava". "No sé ni m'interessa saber com va acabar l'expedient del CAC", ha conclòs.

La tercera i última sessió del judici consistirà en un informe pericial de la Guàrdia Civil sobre el suport informàtic al 9-N, les conclusions definitives i informes finals de les dues parts i el dret a l'últim torn de paraula d'Homs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Arreu

El cotxe en flames.
Un cotxe s'incendia a l'AP-7 a la Jonquera i obliga a tallar l'autopista

Un cotxe s'incendia a l'AP-7 a la Jonquera i obliga a tallar l'autopista

En l'extinció del foc hi han treballat cinc dotacions terrestres i un helicòpter

Detingut un fals vident per estafar més de 80.000 euros en rituals

L'arrestat assegurava que curava el 'mal d'ull', la impotència sexual i problemes emocionals

La Mesa del Parlament ajorna l'admissió a tràmit de la llei del referèndum

La Mesa del Parlament ajorna l'admissió a tràmit de la llei del referèndum

Forcadell assegura que el text no es va incloure a l'ordre del dia per la seva «complexitat» i per...

El Constitucional manté la suspensió de la reforma del reglament del Parlament

El Constitucional manté la suspensió de la reforma del reglament del Parlament

La Generalitat acusa l'alt tribunal espanyol d'«emparar un frau de llei» de l'executiu de Rajoy

L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2016/2017

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2017 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2016/17

 
Enllaços recomanats: Premis cinema