L'antic número dos de la policia Eugenio Pino va exasperar el jutge José de la Mata i els fiscals anticor-rupció durant la seva declaració per intentar explicar l'origen d'un llapis de memòria amb dades dels Pujol, fins al punt que la fiscal va confessar que estaven «una mica desconcertats» per la seva versió.

En la compareixença davant del jutge del cas Pujol el febrer, a la gravació, Pino va donar la seva versió sobre un llapis de memòria, l'origen del qual investiga el jutge, que va servir de base a la Policia per elaborar un informe (no incorporat a la causa) sobre possibles delictes de Jordi Pujol fill. Pino va explicar que va ser el comissari Marcelino Martín-Blas qui, un mes després de l'escorcoll a Método 3 al febrer del 2013 per la gravació del dinar de La Camarga, li va lliurar el dispositiu, però que només el va tenir «un minut» i l'hi va tornar sense veure'n el contingut, que estava encriptat.

Segons la versió de l'exdirector adjunt operatiu (DAO), Martín-Blas li va dir que van ser dos detectius de Método 3 -ell sospita que Antonio Tamarit i Julián Peribáñez- qui, després de l'escorcoll, li van lliurar voluntàriament el dispositiu, i es van oferir a més a col·laborar amb la Policia per «buscar un domicili a l'estranger dels Pujol». Les seves vaguetats a l'hora de justificar aquest origen van posar nerviosos diverses vegades el jutge, els fiscals i l'advocat de l'Estat. «Arriba vostè avui i parla d'un pen drive que li dóna Martín-Blas, que estava encriptat, que desconeix el seu contingut... estem una mica desconcertats», li arriba a dir la fiscal Belén Suárez, que en un altre moment incideix en el fet que «han aparegut tants pen drives i discos durs que estic desconcertada».

El jutge també li va fer veure les seves imprecisions a l'hora d'assenyalar l'origen de la informació: «hi ha fins a 550 possibilitats almenys. Quan diu que és Método 3 una i una altra vegada, què vol dir?». «Entenc, la meva imaginació poderosa com a policia, que és Método 3, però si ara em diu vostè: 'ho jura davant la Bíblia', jo diré que no ho sé», li respon Pino, encara que després afegeix: «seré precís: font d'origen, Método 3».

«En algun moment puc semblar imprecís, però en altres coses sóc bastant precís», diu just després, per justificar-se afirmant que quan era el número dos de la Policia «estava molt per sobre d'aquestes coses».

Minuts abans, la seva versió és una altra quan el jutge li confessa que el sorprèn que no preguntés a Martín-Blas d'on venia el dispositiu. «Va dir: això és de Método 3, no sé si em va dir que era de Barcelona, d'alguna corruptela, d'alguna cosa... però no ho recordo amb exactitud», respon llavors Pino. «D'alguna corruptela d'alguna cosa de què?», li torna a preguntar De la Mata desconcertat, i el testimoni només afegeix que posteriorment Martín-Blas «o algú de la UDEF» li va dir que «un Pujol, un senyor de la família Pujol, havia pagat uns diners per aquest arxiu». En la seva intervenció, el fiscal Fernando Bermejo recorda a Pino que va estar a l'escorcoll a Método 3 d'on va poder sortir la informació del llapis de memòria, i es produeix aquest diàleg:

«-Vostè va tenir coneixement de quin era l'objecte de l'escorcoll de Método 3? -No. -Jo vaig ser a l'escorcoll de Método 3 i l'objecte era una suposada gravació entre Alícia Sánchez Camacho... -Ah, sí sí». «-Només es podia agafar material sobre això, vostè no va tenir coneixement d'això? -No. -No el van informar tampoc de res? -No. -No l'informen de res com DAO? -A mi m'informaven de tot. -No era important aquest escorcoll per a vostè? -Per a mi no».

L'advocat de l'Estat també recrimina al policia les seves contradiccions i li fa veure que la informació que havia donat era «gairebé zero».