Quatre mesos després que el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, i el líder del PSC, Miquel Iceta, deixessin en mans d'una comissió bilateral resoldre les seves discrepàncies polítiques i orgàniques, tots dos van celebrar aihr l'acord que segella la seva pau i reforça el seu compromís de diàleg.

Si després de la seva reunió del novembre passat els dos van comparèixer separats a la seu del PSOE a Ferraz -en plena crisi per la decisió dels catalans de votar contra la investidura de Rajoy, desobeint el mandat d'abstenir-se que tenien del Comitè Federal-, ahir ho van fer junts i acompa-nyats pels artífexs de l'acord, en un clima que ja no és de tensió, sinó d'unitat.

«Venim a celebrar», va subratllar Iceta, després d'estampar la seva firma al costat de la de Fernández en el document de sis pàgines que complementa, a partir d'ara, el «protocol d'unitat» que regula les relacions dels dos partits des del 1978, i que ho seguirà fent perquè segueix «vigent», segons es va encarregar de destacar el líder del PSC.

«Podem canviar les habitacions i pintar la casa, però aquests són els fonaments», va sentenciar Iceta, que va sostenir a més que amb aquest acord el PSC no només «no ha perdut sobirania», sinó que ha «guanyat pes polític».

El document, titulat «Per a un enfortiment de les relacions PSOE-PSC», obliga les dues organitzacions a «compartir més», a «estar més l'un amb l'altre», va dir Iceta, que va rebutjar també la idea de tutela aplicada al consens que haurà de regir a partir d'ara en els acords de governabilitat, coalicions o aliances electorals que faci el PSC a Catalunya. «No és tutela, és companyia i enfortiment», va explicar el polític català, per a qui l'objectiu és aconseguir «més PSOE a Catalunya i més PSC a Espanya», encara que «els pactes a Catalunya es decidiran a Catalu-nya, això no canviarà», va avisar.

Per la seva banda, Fernández va posar èmfasi que el PSOE i el PSC ho comparteixen tot: «model de societat, d'Estat i de partit obert, participatiu i democràtic», i que amb les noves regles la seva relació pot ser «més ordenada i clara» i pot ser «més fàcil arribar a consensos i gestionar els dissentiments».