Wikileaks filtra el ciberespionatge de la CIA que té Frankfurt com a base europea

L'agència nord-americana utilitzaria debilitats de l'iPhone, Android, Windows i de televisors de Samsung per convertir-los en micròfons mitjançant programes maliciosos ?Alerta que la CIA hauria perdut el control sobre el seu arsenal de 'hacking'

08.03.2017 | 18:51
Assange és a l´ambaixada d´Equador a Londres

El portal de filtracions Wikileaks va difondre ahir dades d'un suposat programa encobert de hacking de la CIA nord-americana, com a part d'una sèrie en set lliuraments, i va revelar que el consolat de Frankfurt és la base de les seves operacions cibernètiques a Europa.

El portal, dirigit per l'australià Julian Assange, assegura que la seva sèrie Vault 7, que va estrenar ahir amb el capítol Year Zero (Any Zero) i que abasta el període del 2013 al 2016, és «la filtració de dades d'intel·ligència més gran de la història».

Year Zero exposa l'abast del programa de hacking de la CIA, que inclou arsenal maliciós i dotzenes d'atacs de dia zero usats com armes, que exploten les debilitats d'un ampli rang de companyies i productes d'Europa i Estats Units, segons el portal.

Alguns d'aquests productes són, segons WikiLeaks, l'iPhone d'Apple, els telèfons Android de Google, Windows de Microsoft i fins als televisors de Samsung, que poden convertir-se en micròfons encoberts mitjançant un software suposadament elaborat en col·laboració amb el MI5 britànic. Assange havia planejat una roda de premsa a través d'internet per presentar el seu projecte, però posteriorment va anunciar a Twitter que les seves plataformes havien estat atacades i que tractarà de comunicar-se més endavant.

En un comunicat, el periodista i expert informàtic, refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres des de 2012, va dir que la seva última filtració és «excepcional des d'una perspectiva legal, política i forense», i va afegir que suposa «un gol en pròpia porta» per a l'agència nord-americana.

Va denunciar a més que «hi ha un risc extrem de proliferació en la carrera accelerada per les ciberarmes», que resulta de la incapacitat de les agències de seguretat per controlar-les un cop les han creat i del seu «alt valor de mercat».

Segons explica WikiLeaks, Year Zero, on s'exposen els sistemes de hacking, programari maliciós i armes cibernètiques emprades per l'agència d'espionatge nord-americana, comprèn 8.761 documents i arxius, procedents d'«una xarxa aïllada i d'alta seguretat situada a el Centre d'Intel·ligència Cibernètica de la CIA a Langley, Virgínia».

A més del centre a Langley, l'agència utilitza el consolat dels Estats Units a Frankfurt «com una base encoberta per als seus pirates a Europa, Orient Mitjà i Àfrica», d'acord amb WikiLeaks.

El portal de filtracions assenyala que va obtenir els documents d'una persona que va tenir accés a ells quan la CIA va perdre el control informàtic sobre els mateixos.

WikiLeaks revela que recentment «la CIA va perdre el control sobre la major part del seu arsenal de hacking, inclòs programari maliciós (malware), virus, troians, dies zero ofensius, programari maliciós infectant sistemes de control remot i documents associats».

Aquesta col·lecció de «diversos centenars de milions de codis» donen al seu posseïdor «la capacitat de hacking íntegra de la CIA», assegura en el seu comunicat, on diu que el primer lliurament «ja eclipsa el total de pàgines publicades en els primers tres anys de revelacions sobre la NSA (Agència de Seguretat Nacional dels EUA) per Edward Snowden».

Segons explica el portal, la col·lecció va arribar a mans d'antics hackers del Govern nord-americà i altres agents de manera «no autoritzada» i un d'ells «va proporcionar a WikiLeaks porcions de l'arxiu».

WikiLeaks sosté que la CIA ha anat augmentant les seves capacitats en la lluita cibernètica fins rivalitzar, «amb fins i tot menys transparència», amb la NSA, l'altra agència de seguretat nord-americana.

El portal diu que, en difondre tota aquesta documentació, ha pres cura de no distribuir «armes cibernètiques», fins que «emergeixi un consens sobre la naturalesa política i tècnica del programa de la CIA i de com tals 'armes' han de ser analitzades, desactivades i publicades».

Julian Assange va dirigir la difusió de Vault 7 des de la seva residència a l'ambaixada d'Equador, on es va refugiar el 19 de juny del 2012 per evitar la seva extradició a Suècia, que el reclama per interrogar-lo sobre un delicte sexual que ell nega. Assange tem que aquest país pugui lliurar-lo al seu torn als EUA, que l'investiga per les revelacions del seu portal el 2010, quan va difondre cables diplomàtics confidencials nord-americans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema