L'empresari Josep Manel Bassols, investigat en el cas del 3%, va contactar amb l'expresident català Artur Mas i l'exconseller de Justícia Germà Gordó per intercedir a favor de la seva dona, la magistrada del TSJC Núria Bassols, abans que fos fitxada com a responsable de Transparència del Govern.

Segons el sumari del cas del 3%, Bassols, directiu de la constructora Oproler després d'anys en la política municipal de CDC, va enviar una carta el setembre del 2011 a Mas per exposar-li la «situació incòmoda» en què es trobava i demanar-li que intercedís a favor d'ell i de la seva dona, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Núria Bassols.

Una còpia d'aquesta carta va ser localitzada per la Guàrdia Civil en un llapis de memòria intervingut a l'empresari després de la seva detenció en el marc de la investigació sobre el suposat cobrament de comissions de CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública, que dirigeix el titular del Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell. A la carta, Bassols indica a Mas que la seva dona necessitava un «impàs temporal» de la plaça que ocupava a la sala civil i penal del TSJC, «atès que hi ha estat més de dotze anys i han estat uns anys de molta pressió».

Bassols repassa la seva trajectòria, en què ha combinat la seva labor d'empresari amb la seva incursió en política, per mitjà de CDC, i destaca que va ser alcalde d'Anglès (Selva) i cap de campa-nya de les municipals de Girona des del març del 2010 -amb l'actual President català Carles Puigdemont com a alcaldable-, a més de col·laborar «amb un èxit notable» en la campanya de les autonòmiques del 2010, que van portar Mas a la presidència de la Generalitat. L'empresari esmenta a la carta Germà Gordò i l'històric diputat de CiU Ramon Camp, que llavors era vocal del Consell General del Poder Judicial, a proposta de CDC.

Bassols explica a Mas que Camp, arran dels seus comentaris, li va plantejar al principi del 2011 que la seva dona es mantingués dos anys més al TSJC -finalment fitxada pel Govern el 2013, davant la qual cosa ella va respondre que només es veia amb forces de fer-ho si el seu marit podia estar treballant amb ella a Barcelona. Segons Bassols, Camp li va dir que ho veia "perfectament possible", i li va remetre a Gordó, a qui va definir com "la personal ideal".

"No puc deixar de dir que Germà Gordó és l'única persona de CDC que ha respost", destacava Bassols a la seva carta, on recorda que l'ara diputat de Jxsí li va dirigir a GISA -l'empresa pública d'infraestructures de la Generalitat-, perquè s'entrevistés amb el seu director, Joan Lluis Quer, per buscar-li un lloc de treball dins de l'entitat pública.

No obstant això, segons Bassols, Quer "sorprenentment" li va dir que un dia abans havia presentat un ERO del 30% de la plantilla, davant la qual cosa Gordó el va redirigir, sense èxit, a la Diputació de Barcelona.

"Mentre jo continuava treballant activament i positivament per a CDC, rebent felicitacions de gran part dels ciutadans de Girona i província, els quals puc assegurar-li que estan a l'espera que se'm donin responsabilitats polítiques, ja que van dipositar en mi la seva confiança, anava observant com els dirigents del partit a Girona i Catalunya, malgrat les demandes que havien rebut, no donaven cap tipus de resposta a la meva proposta", lamenta Bassols en la carta.

Per aquest motiu, l'empresari es queixa a Mas que es troba en una "situació d'incertesa personal i professional". "Pesi les promeses, l'actitud del partit cap a mi és incomprensible, almenys a mi entendre, veient com es fan els nomenaments en la Generalitat, a l'Ajuntament de Girona, a la Diputació de Barcelona i de Girona, incloent persones que no han desenvolupat una labor a favor del país ni tan llarga ni tan intensa com la que jo he exposat", apunta. En la carta, Bassols avisa que la seva incertesa s'estén també a la seva dona: "Ha desenvolupat una labor prou important des del seu destí professional, que es veurà obligada a abandonar si no li podem trobar una sortida a aquesta situació". Entre la documentació intervinguda a Bassols també figura la justificació de les seves despeses de quilometratge, on, en un apunt del 17 de novembre del 2011, es detalla una reunió que tindria lloc al Palau de la Generalitat entre l'empresari, Mas, els llavors consellers Felip Puig i Pilar Fernández Bozal i Gordó. De fet, entre la documentació intervinguda a l'empresari Bassols també es va trobar un missatge enviat al gener del 2013 a Gordó, que acabava de ser nomenat conseller de Justícia, en el que l'indica: "Estimat Germà, davant el nou any i els nous reptes que has assumit, et desitjo el millor, tant per a tu com per als teus... Ens hauríem de veure urgent per enfocar un tema de treball de la meva dona que s'ha de parlar personalment. Ja em diràs quan i on. Vindrem els dos". Finalment, al novembre del 2013, el Govern català va acordar nomenar Bassols directora de polítiques de Transparència de la Generalitat, poc després que, com magistrada del TSJC, arxivés el cas "Adigsa" de presumpte pagament de comissions en l'empresa d'obra pública de la Generalitat, per a l'exdiputat de CiU i secretari general de Territori de la Generalitat Ferran Falcó. Núria Bassols va tornar a la seva plaça de magistrada del TSJC, on es dedica a assumptes civils sense poder instruir causes penals, després que Carles Puigdemont rellevés a Mas al capdavant del Govern català.