L'exdirector general del Palau de la Música Joan Llinares va explicar que quan va arribar al Palau, cinc dies després de la destitució de Millet i Montull, es va trobar amb la «sorpresa» que «la trituradora estava en marxa i a la planta de comptabilitat s'estaven destruint documents», cosa que va haver d'aturar. Pensant que «si això estava passant amb mi present al Palau, què podia haver passat en els cinc dies anteriors», va comprovar el que havien gravat les càmeres de seguretat i «vam detectar la sortida de carrets amb caixes i material» del Palau.

Va afegir que l'exdirectora general amb Millet, Rosa Garicano, i l'exsecretària d'ell, Elisabeth Barberà, van intentar dificultar la seva labor quan encara formaven part de l'estructura del Palau, mentre altres empleats el van ajudar en la investigació dels fets.

Llinares, que va exercir el seu càrrec al Palau entre el juliol del 2009 i el desembre del 2010, va reconèixer que es va crear «una situació veritablement molt tensa que va generar una divisió dins dels òrgans de govern del Palau quan va aparèixer claríssimament el finançament de CDC els últims mesos de la meva direcció».

Va afegir que «hi va haver un intent de redirigir tota la meva labor des de la presidència del Palau, que en aquell moment ocupava [el manresà] Josep Maria Busquets, membre de CDC».