El cas Pretòria, la trama més gran de corrupció urbanística de Catalunya, arriba a judici després de més de set anys. L'Audiència Nacional acollirà a partir del 13 de març, i durant sis mesos, un judici que pretén aclarir la participació d'empresaris i polítics en un entramat que hauria generat guanys milionaris il·legals per mitjà de diverses operacions urbanístiques. En total, hi ha onze acusats, entre els quals destaca l'exdiputat socialista Luís García Luigi, considerat el cervell de la trama i per a qui la Fiscalia demana vuit anys de presó.
També s'asseuran al banc dels acusats dos exalts càrrecs de CDC, l'exconseller Macià Alavedra i qui va ser secretari de la Presidència en temps de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta; així com també l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, per als quals la Fiscalia demana sis anys i deu mesos de presó.
Ja han passat més de set anys des dels registres de la Guàrdia Civil que van fer trontollar els Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) i Badalona (Barcelonès) i que van fer esclatar el cas Pretòria el 27 d'octubre del 2009.
Aquell dia es va detenir nou persones i durant la llarga instrucció del cas es va arribar a una vintena d'imputats, però finalment seran onze les persones que s'asseuran al banc dels acusats, inclosos Luigi, Muñoz, Alavedra i Prenafeta.
Tots quatre ja van passar en un primer moment per la presó, però poc després van quedar en llibertat després de pagar una fiança. També estan acusats l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco; els empresaris Josep Singla (Proinosa) i Manuel Carrillo (Limasa); el principal col·laborador de Luigi, Manuel Valera (Niesma); dos col·laboradors d'Alavedra, Philip McMahann i Glòria Torres, i la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas.
El jutge Baltasar Garzón va ser l'encarregat d'iniciar la investigació, però la instrucció l'ha fet pràcticament sencera el jutge Pablo Ruz, que li va agafar el relleu l'estiu del 2010 després de la suspensió de Garzón i d'un període d'impàs en què Santiago Pedraz es va fer càrrec temporalment d'aquest cas i en el qual va aixecar el secret de sumari.
Pretus, l'origen
Tot i que no hi ha cap responsable imputat, el cas Pretòria deu el seu nom al bufet d'assessoria fiscal i advocats Pretus, amb seu a Barcelona, per la seva participació en les principals operacions urbanístiques en què l'entramat hauria intervingut per embutxacar-se importants quantitats de diners de forma il·lícita.
De fet, recentment, la investigació periodística batejada amb el nom dels Papers de Panamà va posar al descobert que la font de finançament que feia possible aquestes operacions provenia d'una xarxa d'empreses opaques en paradisos fiscals que controlava l'expresident de Burberry a Espanya Eugenio Mora per mitjà de Pretus. Segons la investigació de l'Audiència Nacional, el responsable ideològic de tot plegat és Luís Andrés Garcia Sáez, conegut popularment com a Luigi, un exdiputat del PSC expulsat del partit al final dels 90 per un altre cas de corrupció.
A partir d'ell s'hauria gestat un entramat d'empreses, contactes polítics i alts càrrecs institucionals per manipular projectes urbanístics de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.
Les tres operacions que s'investiguen es van desenvolupar entre el 2001 i el 2009. Luigi actuava com a «aconseguidor» per la seva influència sobre determinades administracions i, per dur a terme les seves accions, comptava amb Manuel Valera com a testaferro, un home de la seva més estreta confiança i que actuava com a administrador de la majoria d'empreses que controlava.
A més de Luigi, també exercien pressió sobre els ajuntaments els exalts càrrecs de Convergència Macià Alavedra i Lluis Prenafeta, destinataris principals de les comissions que es cobraven. Segons la Fiscalia, Luigi hauria guanyat 5,8 milions d'euros, Alavedra 6 milions d'euros i Prenafeta prop de 15 milions d'euros.
Per ocultar els guanys, a més, van teixir un complex entramat d'empreses opaques en paradisos fiscals com Suïssa, Andorra o les illes Caiman.
