Perruques, maquillatge i barbes, talons o sabatilles, glamur i vulgaritat. En la creixent cultura del vogue a Mèxic, cadascú s'expressa com vol en unes batalles de ball amb postures i moviments que desafien el gènere i la discriminació del col·lectiu LGBT. «A Mèxic, la publicitat i els mitjans només representen un cert tipus de cos: el blanc i el ric. En el vogue hi ha tota un estètica que celebra la diversitat dels cossos: morens, torts, grossos. Tots hi tenim cabuda», diu a Efe Omar Feliciano, àlies Franka Polari. Omar és una de les precursores a Mèxic d'aquesta cultura que es va popularitzar els 80 en barriades pobres de Nova York i que els 90 es va obrir al gran públic gràcies a la cançó Vogue de Madonna.

Aquest tema comença amb la frase «strike a pose» («fes una postura») i la cantant nord-americana la va acompanyar amb un videoclip en què desplegava una coreografia plena de gestos exagerats fins a la teatralitat. El ball a Mèxic no té consignes més enllà que sigui «un espai d'autodescobriment i validació», d'autoafirmació davant els atacs homòfobs.