L'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau no es podran presentar a unes eleccions després de conèixer la sentència que els inhabilita per a càrrec públic. Tampoc seran elegibles encara que presentin recurs i malgrat que la sentència no sigui ferma.

On hi ha dubtes, però, és en si l'exconsellera d'Ensenyament i ara diputada al Parlament, Irene Rigau, pot mantenir el seu escó. La Llei de Règim Electoral General estableix, en l'article 6.2, que són inelegibles «els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma», quan «s'hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes que preveu la legislació penal». No obstant això, l'advocat de Rigau va afirmar que pot mantenir l'escó. I davant dels dubtes, el Col·legi d'Advocats de Barcelona va recomanar que es demanés un aclariment al TSJC.

Per la seva banda, Mas ja va descartar ahir ser candidat sota la «legislació espanyola» actual. A més, «les causes d'inelegibilitat ho són també d'incompatibilitat», i, en el cas d'Irene Rigau, diputada al Parlament, haurà d'abandonar el seu escó quan la sentència del TSJC s'hagi comunicat a la cambra catalana.