Els centres electorals a Holanda van tancar portes ahir al vespre després de registrar una alta participació en els comicis parlamentaris com a conseqüència de l'efecte que va provocar el discurs populista de l'ultradretà Geert Wilders. L'última dada de participació feta pública ahir pujava al 73% de l'electorat, una xifra superior a la registrada els últims comicis, quan a la mateixa hora havia votat el 65% del total.
El partit liberal VVD, del primer ministre holandès, Mark Rutte, guanyaria les eleccions celebrades avui a Holanda, en les quals podria haver aconseguit 31 escons, seguit de l'ultradretà Geert Wilders, amb 19 escons, empatat amb dos partits més, segons els primers sondejos a peu d'urna. Si els resultats confirmen aquestes dades, es desmentiria el que s'havia apuntat els últims mesos per diferents sondejos, que situaven el Partit Per la Llibertat (PVV) de Wilders com la força més votada. Segons els sondejos a peu d'urna, Rutte, líder del democristià VVD, perdria deu escons, mentre que Wilders obtindria quatre escons més que en les últimes eleccions.
Aquesta minva en els resultats, segons van explicar diversos analistes, es deuria a la impopularitat de les mesures d'austeritat imposades per Rutte els últims anys.
Els grans perdedors d'aquestes eleccions són els laboristes del PvdA, que formen part de la coalició que governa en l'actualitat juntament amb el VVD, i que perdrien fins a 29 escons, per tant, quedarien amb només 9 diputats.
Per la seva banda, els grans beneficiats serien els verds de GroenLinks, un partit que fins ara tenia tan sols 4 diputats, però que en aquestes eleccions podria haver pujat fins als 16.
