El dret a decidir és una aspiració política susceptible de ser defensada dins de la Constitució, tot i que sempre «mitjançant un procés ajustat a la legalitat», va recordar el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, en el seu discurs de comiat del càrrec.

En aquest context, Pérez de los Cobos va fer una crida al diàleg entre les forces polítiques perquè, segons va explicat citant qui va ser president del primer TC, Manuel García Pelayo, hi ha problemes polítics que només es poden resoldre per la via política.

El Tribunal Constitucional ha renovat quatre de les seves magistratures i, així, el jutge del Tribunal Suprem i exfiscal de l'Estat Cándido Conde Pumpido; els catedràtics María Luisa Balaguer i Alfredo Montoya, i el ja magistrat del Tribunal Constitucional, que perpetua la seva plaça després que hi hagi estat confirmat, Ricardo Enríquez van prendre ahir possessió del càrrec.

Ho fan en lloc dels morts Francisco Hernando i Luis Ortega, i del ja citat Pérez de los Cobos, a més de la vicepresidenta Adela Asúa, que abandonen el tribunal.

Pérez de los Cobos va començar el seu discurs de comiat amb un record dels magistrats morts, abans de fer una glossa de la tasca del tribunal durant els anys del seu mandat.

En aquest context, el president sortint va recordar la sentència «emblemàtica» dels últims anys del Tribunal Constitucional, que va considerar inconstitucional per unanimitat la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya del Parlament, el 25 de març del 2014.

Amb aquella sentència, el TC va voler posar en relleu, va dir el president sortint, que, si d'una banda la Constitució és un límit (i per això va sortir al pas de la declaració de sobirania), «també és un marc d'integració i de convivència obert a tots».

En aquest sentit, el mateix Pérez de los Cobos va fer una crida «al diàleg polític», una «necessitat inexcusable i urgent» que s'ha de practicar des del respecte a la Constitució.

«El plantejament de concepcions que vulguin modificar el fonament mateix de l'ordre constitucional té cabuda en el nostre ordenament» sempre que es defensi des del respecte a la llei, va afirmar durant el discurs de sortida.

En una cerimònia a la qual van assistir magistrats del Tribunal Suprem o exmembres del Constitucional, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i polítics o expolítics destacables, Pérez de los Cobos va ressenyar diferents aspectes de la «ingent» tasca desenvolupada pel Tribunal Constitucional els últims anys.

Així, Pérez de los Cobos també va destacar que l'alt tribunal s'ha posat al dia en matèria de recursos d'empara i ha reduït la seva llista d'espera, que el juny del 2013 era de 331 i ara es limita a 144.

Al costat d'això va recordar sentències destacables com les referides a la reforma de la mateixa Llei Orgànica del Tribunal Constitucional o als problemes constitucionals que susciten les noves tecnologies, els decrets que declaren l'Estat d'Alarma o la Llei de Costes, entre altres assumptes.

També es va referir a la modernització tecnològica de l'alt tribunal i l'obertura del seu web, a l'esforç en pro de la transparència emprès per la institució i al seu obertura a l'àmbit internacional.