L'exdiputat del PSC i presumpte cervell de la trama de corrupció Pretòria, Luis Andrés García, Luigi, va dir ahir que els antics homes de confiança de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, van cobrar una comissió del 4% per mediar en dues operacions urbanístiques.
Ho va declarar en la tercera sessió del judici que s'està celebrant aquests dies a l'Audiència Nacional i en el qual s'enfronta a una petició fiscal de 8 anys de presó i 22,6 milions d'euros de multa per tres delictes continuats de tràfic d'influències i un altre de blanqueig.
Aquesta comissió del 4% -que és, segons ell, «en el que està el mercat»- la van cobrar l'exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta i l'exconseller d'Economia Macià Alavedra en conceptes «d'intermediació privada», és a dir per presentar-li al comprador d'uns terrenys que aquest havia adquirit prèviament a les localitats de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) i Badalona.
Es tracta de les operacions Badalona i Niesma, relacionades amb la compravenda d'uns ter-renys al costat del port esportiu de Badalona i al voltant de dues finques a Sant Andreu en les quals, segons la Fiscalia, els tres acusats van exercir una «situació de domini» en l'àmbit de les adjudicacions públiques. I, segons Luigi, van ser els exalts càrrecs de Convergència els que van acordar que percebrien el 4% del total del preu d'adquisició amb les societats Projecte Immobiliari Valiant en l'operació Niesma i Espais Promotors Immobiliaris en l'operació Badalona. La fiscal Anticor-rupció Ana Cuenca calcula que aquest percentatge puja a poc més de 637.500 euros, que tots dos van ocultar a Hisenda a través d'un complex entramat de societats opaques.
«No era l'aconseguidor»
Però el que va deixar clar per damunt de tot el principal acusat ahir és que ell no era «aconseguidor» de cap trama de corrupció, com creu la Fiscalia, sinó que només era un promotor que intentava treure benefici de les seves operacions urbanístiques.
«En cap cas he intervingut, intermediat ni gestionat per compte de tercers cap operació urbanística», va assegurar. No ho creu així el ministeri Públic, que sosté que Luigi va liderar «un entramat dirigit a manipular les adjudicacions públiques de diverses operacions urbanístiques» i va exercir una influència «notòria» sobre els càr-recs públics encarregats de decidir-les i en què va percebre un total de 5,9 milions que va ocultar al fisc a través de societats opaques. També va negar que tingués «informació privada extraordinària de cap administració» o que algú l'informés sobre el que es parlava als plens dels ajuntaments de Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, als quals la trama hauria pogut defraudar prop de 45 milions d'euros.
Desmentit per les gravacions
Per a l'acusat, això és «absurd» i «impossible», sobretot si se sap com funciona una administració pública. Tampoc no va informar, segons va declarar, cap empresari sobre informació privilegiada dels consistoris, cosa que va quedar desmentida en les gravacions que es van reproduir durant la sessió d'ahir a la sala i que el seu advocat va impugnar el primer dia per vulneració dels seus drets fonamentals.
Aquest dimarts, converses telefòniques reproduïdes en el judici que se celebra a l'Audiència Nacional van demostrar que Luigi, exdiputat pel PSC al Parlament català, s'havia queixat dels impediments que posava la interventora municipal, si bé l'exalcalde no va reconèixer en cap moment que estiguessin parlant d'ella. «Qui cony s'ha pensat aquesta puta interventora que és?», apunta en un moment de la conversa Luigi, que fa saber a Muñoz que ja li havia dit més vegades que «se l'havia de fer fora».
