La Fiscalia Superior de Catalunya va anunciar ahir divendres davant el Tribunal Suprem (TS) que recorrerà la pena de dos anys d'inhabilitació a l'expresident català Artur Mas per la consulta del 9-N, perquè a més del delicte de desobediència sigui condemnat per un altre de prevaricació.
Segons ha informat la Fiscalia Superior en un comunicat, la decisió de recórrer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha adoptat «en coherència» amb la posició mantinguda per la Fiscalia del Suprem en la causa contra l'exconseller de Presidència Francesc Homs, que el ministeri públic acusa de desobediència i prevaricació pel 9-N.
El TSJC va condemnar dilluns passat Artur Mas a dos anys d'inhabilitació -i a un any i nou mesos i a un any i mig, respectivament, les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau-, per considerar-los culpables d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver mantingut la consulta independentista del 9-N després de la seva suspensió.
La sala va absoldre els tres acusats del delicte de prevaricació, pel qual la Fiscalia els demanava vuit anys d'inhabilitació, en entendre que l'«arbitrarietat» de la seva decisió de tirar endavant el 9-N queda inclosa en la desobediència.
El ministeri públic va anunciar ahir al Suprem que recorrerà l'absolució de Mas, Ortega i Rigau pel delicte de prevaricació, abans que dilluns que ve finalitzi el termini per presentar-lo, i els pròxims dies redactarà l'escrit. En la seva nota, la Fiscalia Superior de Catalunya justifica el seu recurs en la necessitat de garantir la «unitat d'actuació» que la Constitució Espanyola reconeix al ministeri públic, que en el judici contra Homs pel 9-N -la sentència del qual es preveu que es notifiqui els pròxims dies- va acusar l'exconseller d'un delicte de prevaricació, a més del de desobediència.
També les defenses de Mas, Ortega i Rigau van anunciar dilluns passat que recorreran la condemna per desobediència, tot i que encara no ho han formalitzat davant el Suprem, per a la qual cosa disposen de temps fins dimarts que ve.
En la seva sentència, el TSJC imposa a Artur Mas la pena màxima pel delicte de desobediència -dos anys davant de l'any i mig que sol·licitava la Fiscalia- en entendre que «va pervertir els principis democràtics» i «va fer fallida» la regla bàsica de submissió a la llei, imprescindible per a una «convivència pacífica».
La sala creu que està justificat imposar-li la pena més elevada, atès que va ser «màxima la tensió» a què va sotmetre «valors constitucionals tan essencials d'un Estat democràtic i de dret com l'equilibri entre poders i la submissió de tots a l'imperi de la llei».
Per al TSJC, Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau «van alterar en termes inacceptables el normal funcionament de l'Estat de Dret» quan van ignorar i «van imposar la seva voluntat» sobre l'ordre del Constitucional, amb la «determinació ferma de contravenir» la providència que suspenia la consulta del 9-N i portar a terme la votació «fins a l'esgotament».
