óc Francisco José Sanz González de Martos, encara que els meus amics em diuen Paco. Tinc ?? anys i des de fa sis pateixo una malaltia genètica anomenada síndrome de Cowden. Aquesta malaltia rara em provoca tumoracions malignes per totes les parts toves del meu organisme i, fins ara, m'han detectat 2.??? tumors a tot el meu cos. Per poder sobreviure em vaig convertir en un «conillet d'índies» i vaig utilitzar en mi un tractament experimental als EUA, que encara continuo. Però avui el meu cos m'està dient que ja n'hi ha prou i l'aplicació diària de quimioteràpia durant sis anys m'està matant».
Aquest era un dels missatges amb què el valencià arrestat fa uns dies a la Pobla de Vallbona acusat dels delictes d'estafa i blanqueig de capitals es dirigia per mitjà d'Internet i de les xarxes socials apel·lant a la solidaritat d'aquells que encara no li havien donat diners per costejar el tractament de la seva suposada malaltia mortal. «Actualment ha aparegut un nou tractament a l'hospital de Cleveland que podria salvar la meva vida», indicava l'octubre, encara que alternava indistintament aquesta crida de ?guardiolaperacleveland amb el de ?guardiolaperabaltimore.
Són només alguns dels exemples amb què Paco Sanz, en presó provisional per aquests fets, intentava captar donatius agreujant de manera deliberada el risc real en què està la seva vida. Des que el juliol del ???? el Centre Nacional d'Investigació Oncològica Carlos III li va diagnosticar la síndrome de Cowden, ratificada posteriorment per l'Hospital General de València, va iniciar una campanya amb la qual hauria recaptat prop de ???.??? euros, segons els moviments bancaris registrats pels investigadors de la Policia Nacional de la comissaria de Puente de Vallecas en fins a ?? comptes diferents.
Alt tren de vida
«Em moro d'aquí a sis mesos», va assegurar als organitzadors de la gala benèfica del maig del ???? a la Universitat Politècnica de València perquè recaptessin fons destinats a la seva associació. Van passar els anys i ni va viatjar als Estats Units per sotmetre's al suposat tractament mèdic vital per salvar-lo ni el seu estat va empitjorar.
Així, encara que seguia demanant diners, mai no semblava tenir-ne prou per arribar a una xifra amb què pogués pagar el viatge i l'estada en terres americanes. Mentrestant, als seus veïns i cercles propers els resultava estrany de veure el tren de vida que portava: roba de marca, telèfons d'última generació, un vehicle nou i dinars i sopars en bons restaurants. Els seus pares, que també van ser detinguts per la policia i posats en llibertat dies després, van vendre un pis a València per sufragar suposadament les despeses de la malaltia del seu fill.
Fonts properes a la família, resident en un xalet de la Pobla de Vallbona, asseguren que els seus progenitors ho han passat molt malament des que li van diagnosticar la síndrome de Cowden i es consideren també víctimes del seu propi fill. «Ha espremut tots els seus amics, però també els seus pares», afirmen.
«Em moro d'aquí a dos mesos». Un mes menys d'esperança de vida, tot i que ja estem el desembre del ????. Això va ser el que va fer creure a Miguel Abad, autor del llibre Una vida de sueños, una vida de lucha, en el qual explicava seva lacrimògena història amb frases com: «el bell petó de la mort s'acosta sense misericòrdia a unes galtes amarades de llàgrimes». El jove autor va haver d'escriure'l en nomé quinze dies apressat per la necessitat d'aconseguir recaptar a temps els diners suficients per salvar la vida a aquell a qui ja considerava un amic.
Va ser precisament un conflicte per l'edició d'aquest llibre el que posaria fi temps després a la seva suposada farsa. L'editor del volum, Alejandro Ruiz, va començar a sospitar de l'anomenat home dels ?.??? tumors quan va viatjar a València per entrevistar-se amb ell i va veure com pagava el dinar amb diners de l'associació o que es mostrava excessivament recelós pels beneficis econòmics del llibre.
Després de diversos enfrontaments dialèctics, després dels quals va rebre fins i tot missatges amenaçadors en què el suposat malalt terminal mostrava la veritable personalitat, el ?? de gener Alejandro va interposar una denúncia contra Sanz a la comissaria de Puente de Vallecas.
Risc de fuga
Després de la seva detenció, el jutge d'Instrucció 5 de Llíria va acordar l'ingrés en presó provisional, sense possibilitat de fiança, del presumpte estafador en apreciar risc de fuga, ja que tenia a punt el visat per viatjar als Estats Units, concretament a Califòrnia, lloc en què fins ara no havia indicat que hagués de tenir lloc el suposat tractament mèdic.
Així, igual que va passar en el cas dels pares de la petita Nadia, d'onze anys, que des de l'any ???? que recaptaven donatius per al seu benefici personal utilitzant la suposada malaltia estranya de la seva filla, el jutge va trobar també indicis clars que Paco Sanz «destinava els ajuts obtinguts a finalitats manifestament diferents dels objectius mèdics per als quals demanava els diners».
Els dos casos han estat un cop dur per a aquells que realment necessiten la solidaritat de la ciutadania per a la investigació de les malalties que tenen, tot i que després de parlar amb diversos dels afectats de Sanz, molts coincideixen en una cosa: «no deixaré de donar diners si algú de veritat els necessita, però això sí, me n'asseguraré del destí final».
