El Congrés fa el primer pas per derogar la 'llei mordassa'

PSOE i PNB han presentat iniciatives en aquest sentit i ambdues han estat aprovades

21.03.2017 | 20:24

El ple del Congrés dels Diputats ha votat dues iniciatives de derogació de la llei orgànica de Seguretat Ciutadana, coneguda com a 'llei mordassa', impulsades pel PSOE i el PNB. La del PSOE s´ha aprovat amb 177 vots a favor, 131 en contra i 33 abstencions. La de PNB amb 211 vots a favor i 130 en contra. Les iniciatives pretenen reformar aquells punts en què els grups consideren que la llei, d'abril del 2015 i impulsada per l'anterior ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, restringeixen drets fonamentals i llibertats civils. Es tracta d'una presa de consideració de les proposicions de llei i, per tant, un primer pas per derogar la 'llei mordassa'. Les iniciatives han estat aprovades per 177 vots a favor, 131 en contra i 33 abstencions.

El diputat del PSOE Antonio Ramón María Trevín ha titllat de "nefasta" la llei actual de Seguretat Ciutadana i ha acusat el govern del PP de pretendre "convertir automàticament el ciutadà actiu en reu sancionable". El socialista ha recordat que la llei comptava amb un 82% de rebuig entre la població i ha lamentat que transforma la llibertat d'expressió en un "bé de luxe" per les multes "desorbitades" que preveu. Trevín ha afirmat que "mai abans s'havia aplicat amb mà tan dura la legislació al discrepant" i ha demanat votar a favor de la iniciativa per "tornar als espanyols les llibertats".

En el text presentat pels socialistes, es recorda que la llei va néixer amb el vot en contra de pràcticament tota la cambra; les organitzacions socials; de bona part dels cossos de seguretat i de la majoria de la ciutadania. Els socialistes assenyalen que és coneguda com la 'llei mordassa' precisament perquè "retalla drets fonamentals, principalment el dret de reunió o manifestació i el dreta a la llibertat d'informació i tracta de dissuadir del seu exercici, imposant una 'mordassa' a ciutadans i mitjans de comunicació". "La llei afecta altres drets coneguts en la Constitució com el dret a la dignitat de la persona, a la seva integritat física i moral, a la intimitat i a la tutela judicial efectiva", afegeixen.

En la presentació de la seva iniciativa, el diputat del PNB Mikel Legarda Uriarte ha retret al govern espanyol una "estratègia criminalitzadora i lesiva" per a les llibertats i drets fonamentals i ha argumentat que el principi de proporcionalitat és la manifestació jurídica més rellevant en l'equilibri entre el binomi de llibertat i seguretat. Encara sobre aquesta idea, ha afirmat que la seguretat és "un instrument al servei de la garantia de drets i llibertats i no una finalitat en ella mateixa".

El portaveu i diputat de Ciutadans, Miguel Ángel Gutiérrez, ha argumentat que s'abstenen en la iniciativa del PSOE perquè "derogar una llei per tornar a una de pitjor no té cap sentit" però que voten a favor de la del PNB amb l'objectiu d'acabar articulant una norma "més respectuosa" amb la Constitució.

Eduardo Santos, d'Units Podem, ha anunciat que votarien a favor de les propostes, tot i ser una "fotocòpia" de la llei anterior i un "pedaç". "Entre els somnis del PP, hi ha que la derogació no continuï endavant", ha justificat Santos, que ha avisat, però, que aquest vot "no és un xec en blanc". El representant de les confluències ha demanat que no es pot prendre "ni la veu, ni la paraula ni el cos" de les persones que estan al carrer i que en moltes ocasions és l'únic que tenen.

El diputat d'ERC Gabriel Rufián ha afirmat que aquesta llei "permet que els canalles estiguin tan embravits i els decents, tan acovardits" i ha avançat el vot positiu del grup, si bé ha demanat "reciprocitat". Rufián ha posat d'exemple diversos casos que permet la llei, com que "feixistes confessos amenacin impunement periodistes", que "alcaldes homòfobs denigrin col·lectius sencers" o que es puguin "perseguir xavals que mouen titelles".

El diputat del PDeCAT Sergi Miquel vol una "llei menys interpretable", que "no intercedeixi en les competències autonòmiques" i que "no converteixi el ciutadà en un sospitós habitual", sinó en un "aliat per construir una societat més segura i més lliure".

Malgrat les fortes crítiques de l'oposició, el diputat popular José Alberto Martín-Toledano ha lamentat que el debat entorn d'aquesta llei estigui "manipulat" i ha negat que aquesta norma impulsada per Fernández Díaz suposi "una regressió dels drets ciutadans". "Molt al contrari; la llei és més garantista que l'anterior", ha reblat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema