El Tribunal Suprem va condemnar ahir l'exconseller de Presidència i diputat de PDeCAT Francesc Homs a un any i un mes d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa per desobediència greu al Constitucional en la consulta del 9-N del 2014. No obstant això, la sala penal del Suprem, en una sentència adoptada per unanimitat, va absoldre Homs del delicte de prevaricació del qual l'acusava la Fiscalia.

La condemna és menor que la que va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Rigau i Ortega pels mateixos fets, però segueix la mateixa línia: condemna per desobediència greu i absolució del delicte de prevaricació administrativa.

El Suprem, en una sentència de la qual va ser ponent el president de la sala, Manuel Marchena, va argumentar que el delicte de prevaricació queda absorbit pel de desobediència, regulat a l'article 410 del Codi Penal.

Discrepa així del criteri del fiscal, que demanava condemnar Homs pels dos delictes a 9 anys d'inhabilitació, en estimar que el càstig conjunt dels dos delictes no és possible. Segons el parer del Suprem, les diferents omissions en les quals va incórrer Homs són conseqüència de la seva «contumàcia» a l'hora de desobeir el Constitucional.

Per aquesta mateixa lògica, ni tan sols la carta enviada per Homs el 6 de novembre del 2014 a un directiu de T-SYSTEMS que exigia saber si els treballs encomanats a aquesta empresa estaven afectats per la prohibició del Tribunal Constitucional és bastant per acreditar un delicte de prevaricació. No obstant això, el contingut de la carta és «el que ha servit a la Sala de pressupost per condemnar Homs com a autor d'un delicte de desobediència».

El Suprem va precisar que la sentència «limita el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals s'ha formulat l'acusació. No es qüestiona si l'aplicació econòmica de fons públics, promoguda per l'acusat en oberta i franca contradicció amb el mandat emanat del TC, té rellevància penal o no».

D'aquesta manera, l'alt tribunal va condemnar ahir el diputat a un any i un mes d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern en l'àmbit estatal, autonòmic o local.

Pel que fa al delicte de desobediència, la sentència subratlla que la providència del TC en la qual ordenava la suspensió de la consulta del 9-N era de fàcil comprensió i exigia a l'acusat paralitzar les activitats ja posades en marxa i que s'abstingués de promoure altres accions dirigides a la celebració de la consulta del 9-N.

És a dir, que Francesc Homs sabia perfectament quin era l'objecte de la impugnació i sabia que en el contingut de la providència s'al·ludia a totes aquelles activitats, presents o futures, que estiguessin dirigides a fer realitat la votació, exposa el Suprem. I desacredita els arguments donats per Homs, qui va al·legar que el mandat del TC no era clar i no tenia una advertència expressa. «La idea que l'excessiva amplitud del mandat enfosquia l'àmbit del prohibit tanca un inacceptable sofisma. Entendre que, quan el mandat ho abraça tot, en realitat no abraça res, no té sentit», afirma el Suprem.

També afegeix, la ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques no pot resultar indiferent al dret penal.

Sobre la participació de voluntaris en el procés, la Sala no qüestiona el seu protagonisme, però assenyala que la seva presència no converteix el que va ser un procés tutelat i dirigit des de la Generalitat en un espontani moviment ciutadà aliè a tota vinculació pública o institucional.

Finalment, també rebutja que tingui valor exoneratori la proposta de la defensa, d'anteposar el criteri de la Junta de Fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al criteri assumit per la Fiscalia General de l'Estat d'interposar una querella.