Els Vint-i-set països de la Unió Europea, sense el Regne Unit, van proclamar la seva unitat i van defensar les seves prioritats de cara a la propera dècada, durant una cerimònia en la qual van commemorar el seixantè aniversari del projecte comunitari i van establir les bases de la futura UE després del Brexit. Els mandataris no van deixar que l'anunciada sortida britànica del club europeu, que Londres té previst comunicar oficialment dimecres que ve, aigualís la seva celebració, i van arribar somrients i distesos al Campidoglio, seu de l'ajuntament de la ciutat.
Al mateix lloc on el 25 de març del 1957 els sis països fundadors (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Holanda) van subscriure el Tractat de Roma, embrió de la UE actual, ahir, els líders van renovar la seva voluntat d'avançar en el projecte europeu, amb la signatura d'una declaració que destaca la seva unitat i els àmbits on volen concentrar els seus esforços en la propera dècada.
La cerimònia, retransmesa en directe, va incloure bromes, com la protagonitzada pels primers ministres de Grècia, Alexis Tsipras, i Polònia, Beata Szydlo, que van somriure amb picardia en signar el text, conscients de la preocupació que van causar les reserves al text que van mantenir fins a última hora, superades amb canvis menors. Una altra anècdota va ser la protagonitzada pel president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, que va signar el document amb la mateixa ploma original utilitzada pel seu homòleg luxemburguès el 1957.
La Declaració de Roma va incloure finalment una menció a la idea d'avançar a diferents velocitats, encara que en to suau per no incomodar els països de l'est, que en l'última cimera dels Vint-i-set, celebrada el 10 de març passat, van expressar el seu malestar amb aquesta idea. «Actuarem junts, a diferents ritmes i amb diferent intensitat quan sigui necessari, mentre avancem en la mateixa direcció, com hem fet en el passat, de conformitat amb els tractats i mantenint la porta oberta als que vulguin unir-s'hi més endavant. La nostra Unió és indivisa i indivisible», estableix el text.
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va recordar en el seu discurs la seva oposició a una Europa de diferents velocitats. «He viscut la meitat de la meva vida darrere el teló d'acer, on estava prohibit somiar amb aquests valors», va dir l'exprimer ministre polonès en referència a la democràcia, i alhora va afegir que «això era de veritat l'Europa a dues velocitats». Va afegir que, a Roma, la UE «renova l'aliança única de nacions lliures iniciada fa 60 anys. Llavors no es parlava de diverses velocitats».
No obstant això, també es va mostrar crític amb els que rebutgen aquest avanç a diferents ritmes. «No n'hi ha prou de cridar a la unitat i protestar contra les múltiples velocitats. És molt més important que respectem els nostres valors comuns, que són els drets humans i les llibertats civils», va indicar.
Juncker va opinar per part seva que la declaració de Roma s'inscriu en el debat ja iniciat amb el llibre blanc sobre el futur d'Europa, que perfila cinc escenaris per avançar amb el projecte europeu. La Declaració de Roma incideix així mateix en la necessitat de garantir la «seguretat» a la UE davant amenaces com el terrorisme, de protegir les fronteres exteriors, gestionar correctament la immigració i assegurar que la Unió té un paper important en l'escena global.
Londres «continuarà sent soci»
El president de França, François Hollande, va assegurar que el Regne Unit «pagarà necessàriament les conseqüències» del Brexit, i va recordar que la sortida d'aquest país de la Unió Europea (UE) va ser decisió dels britànics. «És una decisió sobirana, però, al mateix temps, ho farem de tal manera que no vagi en detriment d'Europa i que el Regne Unit segueixi sent un soci de la Unió», va dir Hollande.
Per part seva, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va assenyalar que els socis de la Unió Europea s'han compromès «a treballar junts, de vegades a diferents velocitats, però units». Merkel va afegir que els líders dels 27 països que van signar la declaració s'han compromès, a més, a «lluitar decididament contra la desocupació juvenil».
Paral·lelament, el president del govern, Mariano Rajoy, considera la «fe europeista» dels ciutadans d'Espanya i «el gran consens» entre els partits per avançar en la construcció europea com la principal aportació espanyola al futur d'una UE més integrada.
