Llinares revela que l'exconseller Puig tenia "línia directa" amb Montull

El successor del saquejador del Palau explica que es van destruir documents mentre Gemma Montull encara era responsable financera

28.03.2017 | 16:15

L'exdirector general del Palau de la Música Joan Llinares, ha revelat aquest dimarts que l'exconseller i exsecretari general adjunt de CDC Felip Puig tenia una "línia de telèfon directa" amb l'exdirector administratiu de l'entitat Jordi Montull per parlar del conveni entre el Palau i la Fundació Trias Fargas, vinculada als convergents.

Ho ha explicat durant el judici pel 'cas Palau' i ho va saber perquè quan ell ja dirigia l'entitat i ocupava el despatx de Montull, el juny del 2010 va rebre una trucada a un telèfon amagat en un calaix de la taula. Puig li va preguntar si ja estava tot "clar" sobre el conveni entre les dues institucions.

En un llarg interrogatori del fiscal, Llinares ha explicat que va començar a dirigir el Palau el 29 de juliol del 2009, molts pocs dies després de l'escorcoll dels Mossos. El primer que va voler fer va ser entendre l'estructura interna de les tres entitats, Orfeó, Fundació i Consorci, fer-ne el funcionament més senzill i realitzar una auditoria externa. Per fer-ho, va començar a revisar els papers que no s'havien endut els Mossos i va anar descobrint nombroses irregularitats, que va adjuntar en un document lliurat a la fiscalia el juny del 2010.

Així, una de les primeres coses que va fer va ser contractar un director de seguretat, que el Palau no tenia. Amb ell, van descobrir que s'havien esborrat les imatges de les càmeres de vigilància del 23 al 27 de juliol, just després de l'escorcoll policial. En les imatges del 28 i 29 van descobrir que alguns treballadors treien bosses d'escombraries amb documents i els portaven a un local proper propietat de Montull.

També va descobrir que a la planta de comptabilitat, encara dirigida per Gemma Montull, s'estaven destruint documents de paper. Igualment, es va trobar que els advocats de Montull havien demanat a Mariona Carulla, aleshores presidenta, anar al notari per revertir una compra d'un local que l'Orfeó havia fet a Millet i Montull. Llinares s'hi va negar, perquè Carulla no tenia poders per fer-ho.

L'exdirector general també ha explicat que l'aleshores directora general encarregada del mecenatge, Rosa Garicano, va presentar "reticències" a l'hora de lliurar als auditors els convenis de patrocini, i que Gemma Montull també es demorava a l'hora de comunicar als bancs que el seu pare i Millet ja no tenien poders ni signatura als comptes bancaris de l'entitat. Per últim, la secretària de Millet, Elisabet Barberà, també va presentar "reticències" a l'hora d'obrir la caixa forta del despatx presidencial, on s'hi van trobar 1.200 euros en metàl·lic.

Finalment, Garicano i Gemma Montull van ser acomiadades per motius disciplinaris, acomiadaments que van ser avalats judicialment. Sobre Garicano ha dit que havia de saber què es feia amb els diners, i de Gemma Montull ha dit que "era poc fiable" treballar-hi. En resum, ha dit que el desfalc del Palau va ser organitzat per dues persones, amb un "nucli vinculat" i amb una falta de criteri auditor per part de molts responsables. De fet, ha recordat que Millet i Montull, en el fons eren "funcionaris públics" perquè tenien càrrecs directius en un ens públic com era el Consorci.

Entre els papers que Llinares va trobar hi havia un quadre, en un arxiu informàtic d'una secretària de Montull, sobre suposats cobraments de Ferrovial i pagaments a "Daniel", que podria ser Osàcar, extresorer de CDC, però ningú en va donar explicacions. De fet, Llinares es va reunir amb Juan Elizaga, de Ferrovial, per evitar que deixés de ser el principal patrocinador del Palau, i es va trobar Osàcar demanant a Carulla que pagués factures endarrerides a Natur System, empresa de l'extresorer convergent, que Llinares va admetre sota el permís dels auditors. Llinares també ha explicat que no van trobar cap suport documental que justifiqués el conveni entre el Palau i la Fundació Trias Fargas.

Justament, sobre les obres que Ferrovial va fer al Palau, ha dit que aquestes obres les hauria d'haver pagat el Consorci, i no pas la Fundació, i per tant haurien hagut de sortir a concurs públic, i no ser contractades a dit per Millet i Montull. De fet, ha dit que de les subvencions del Ministeri de Cultura per fer obres, en va haver de retornar més d'un milió d'euros perquè no n'hi havia més per fer. Tot i així, ha reconegut que algunes obres certificades per al Ministeri no es van realitzar al Palau sinó als domicilis particulars de Millet i Montull.

El secretari de la Fundació no comprovava els comptes

Per la seva banda, el que va ser secretari de la Fundació del 1990 al 2005 i secretari segon de l'Orfeó del 2007 al 2009, Joan Segura, ha explicat que la seva funció dins la Fundació era assistir un cop a l'any a la reunió del patronat de l'entitat, on Gemma Montull presentava en una pantalla els comptes i Millet en donava detalls. Segons ell, la Fundació anava "molt bé", amb molts èxits i nous projectes. Com que no podia tenir beneficis, Millet explicava als patrons que els diners sobrants eren per a l'Orfeó, que tenia més dificultats econòmiques. Però, preguntat pel fiscal, Segura ha dit que no es fixava si en la comptabilitat de l'Orfeó constaven els diners que suposadament aportava la Fundació. Tampoc en la comissió delegada es parlava dels comptes de l'entitat.

El secretari ha explicat que tot i que ell hagués hagut de custodiar els llibres d'actes de les reunions la Fundació, en realitat era en mans de Millet. De fet, la suposada modificació dels estatuts on es van aprovar els sobresous s'hauria d'haver fet pel Patronat, cosa que ell ha negat que es fes, i ha dit que Millet el va trucar per comentar-li la qüestió i que potser ho va aprovar a través d'una comissió especial. La modificació dels estatuts s'ha evidenciat posteriorment que va ser feta de forma fraudulenta per justificar els sous de Millet i Montull.

Segura ha admès que va ser assessor jurídic del Palau però també de Millet i Montull, a qui els va ajudar a crear empreses, tot i que ha negat ser-ne assessor fiscal.

Finalment, Josep Vila, director musical de l'Orfeó del 1998 al 2016, ha confirmat que els desplaçaments i allotjaments per a concerts es pagaven prèviament des del Palau i que només es donaven entre 10 i 15 euros en metàl·lic per a cada cantant i àpat.

Millet i Montull seguiran tot el judici
D'altra banda, els magistrats han decidit que Millet i Montull hauran de seguir assistint a totes les sessions del judici. Tot i que les seves defenses van demanar un informe mèdic forense per justificar la seva absència, els metges han dit que les seves afeccions estan estabilitzades i que només "l'estrès psíquic" podria descompensar-les.

Per això, el tribunal ha considerat que el judici no agreujarà les patologies. Com que s'han reduït les sessions previstes inicialment per la renúncia de diversos testimonis, els magistrats consideren que no els poden concedir un permís general per absentar-se. Totes les acusacions i la defensa de Daniel Osàcar s'han oposat a la mesura sol·licitada per les defenses. De fet, l'advocat d'Osàcar, Xavier Melero, ha dit que el seu client també té un marcapassos, és l'acusat de més edat i "pren més pastilles" que Millet i Montull junts, a més de considerar que la seva suposada confessió no és un motiu per permetre'ls no assistir al judici.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema