El jutge de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional, José Luis Castro, ha concedit un primer permís penitenciari "extraordinari" a qui va ser cap militar d'ETA Francisco Javier García Gaztelu, Txapote, davant la "dificultat de mobilitat" del seu pare per la seva avançada edat.

Txapote va ser detingut a França el 2001 i ha estat condemnat, entre altres, pels assassinats de Miguel Ángel Blanco; Fernando Buesa i el seu escorta, Jorge Díez Elorza; Fernando Mújica; Gregorio Ordóñez; José Luis López de Lacalle; i dos guàrdies civils assassinats a Sallent de Gállego (Osca).

El jutge, en un acte al qual ha tingut accés Efe, permet -en contra del criteri de la junta de tractament de la presó de Huelva on compleix condemna- que surti durant "el temps imprescindible" per visitar el seu pare, sota custòdia policial i amb les mesures de prevenció necessàries.

El mateix jutge havia rebutjat aquest permís en una interlocutòria dictada el 3 de gener, però ara estima el recurs de reforma presentat per Txapote i li permet la visita al seu pare.

Ho fa després de rebre un informe de l'Institut de Medicina Legal en què acredita "la dificultat de mobilitat del progenitor" per la seva "avançada edat".

Aplica per aquest motiu l'article 155 del Reglament penitenciari, que estableix que en cas de mort o malaltia greu dels pares, cònjuge, fills, germans i altres persones íntimament vinculades amb els interns es concediran, "amb les mesures de seguretat adequades", permisos de sortida extraordinaris "llevat que concorrin circumstàncies extraordinàries que ho impedeixin".

Quan es tracta d'interns classificats en primer grau, com és el cas de García Gaztelu, es requereix l'autorització expressa del jutge de vigilància penitenciària.

En total, el que va ser cap militar d'ETA entre 1996 i 2001 i membre del comando Donosti, nascut a Galdakao (Biscaia) el 1966, acumula penes que superen els 450 anys de presó.