La ministra principal escocesa, la nacionalista Nicola Sturgeon, va obtenir el mandat del Parlament autònom d'Escòcia per impulsar un nou referèndum d'independència davant els «profunds» canvis que s'acosten amb la futura sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). El Partit Nacionalista Escocès (SNP), amb 63 diputats, va sumar els sis vots del Partit Verd a Escòcia per obtenir la majoria necessària a la cambra de Holyrood (Edimburg) i tirar endavant una moció que insta Sturgeon a negociar la convocatòria d'un plebiscit entre la tardor de 2018 i la primavera de 2019.
La votació es va produir la vigília que la primera ministra britànica, la conservadora Theresa May, activés l'article 50 del Tractat de Lisboa, la formalitat que donarà inici a dos anys de negociacions amb Brussel·les per establir els termes del Brexit.
La cap del Govern britànic va insistir en els darrers dies en què aquest «no és el moment» de promoure un nou referèndum, sinó el de remar «units» per obtenir el millor resultat possible per al Regne Unit en les complexes negociacions que s'obren amb la UE. El seu ministre per a Escòcia, David Mundell, va ser encara més explícit en dir que el Govern «no entrarà en cap tipus de negociació fins que el procés del Brexit s'hagi completat».
Sturgeon esperarà fins a finals d'aquesta setmana -per respecte a la «importància i el significat» de l'acte d'avui, va afirmar- per detallar quins seran els seus següents passos un cop ha obtingut el suport parlamentari.
Va advertir a més que si Londres rebutja iniciar un diàleg sobre la convocatòria d'un plebiscit tornarà a Holyrood després del recés parlamentari de Setmana Santa i anunciarà un nou pla per «complir la voluntat» expressada per la càmera autònoma.
«Els escocesos han de tenir dret a triar entre un Brexit possiblement molt dur o esdevenir un país independent, capaç de marcar el seu propi camí i crear una veritable associació entre iguals en aquestes illes», va assenyalar Sturgeon.
La líder de l'SNP va reiterar que està disposada a negociar la data en què se celebraria una nova consulta, que segons el seu parer ha de produir-se una vegada estiguin «clares» les condicions del Brexit i els escocesos puguin prendre una «decisió informada».
Londres i Brussel·les han d'establir encara aspectes com la relació comercial entre el Regne Unit i els 27 socis comunitaris després de la sortida britànica de la UE i els drets que tindran els ciutadans europeus que viuen a Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia.
Sturgeon va afirmar en el debat que espera que Londres accepti que Escòcia «té dret a decidir el seu propi futur», com va fer el 2012, quan el Govern central va donar llum verd a la convocatòria del referèndum que es va celebrar el setembre de 2014. El 55,3% dels ciutadans va votar llavors per romandre al Regne Unit.
En aquella ocasió, el llavors ministre principal escocès, Alex Salmond, va acordar amb el cap de Govern britànic, el conservador David Cameron, modificar temporalment les prerrogatives de l'executiu estatal per així permetre que se celebés un plebiscit legal i vinculant.
La petició del Parlament escocès va clarament en la mateixa direcció: la moció insta Londres a redactar una ordre emparada en la Scotland Act, la llei que el 1998 va establir les competències reservades per a Londres, entre elles la defensa, la seguretat i la unitat política del país.
Cessió de poders
La secció 30 d'aquesta legislació preveu la possibilitat de cedir provisionalment aquests poders, una maniobra que l'any 2013 ja va aplicar el Parlament britànic, un cop va obtenir el vistiplau del Govern.
Des del Partit Laborista Escocès, part de la primera formació de l'oposició al Regne Unit, Kezia Dugdale va defensar que un Parlament autònom «sòlid» dins d'«un Regne Unit federal» compliria en tot cas les «necessitats» dels escocesos per poder decidir el seu futur.
La líder del Partit Conservador a Escòcia, Ruth Davidson, va lamentar per part seva que l'SNP hagi posat sobre la taula un «calendari apressat» per a una nova consulta. Per a Davidson, coreligionària de la primera ministra, els escocesos «tenen tot el dret a veure com funciona a la pràctica el procés de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea», abans de prendre una decisió que resulti definitiva sobre la seva independència.
