Homs diu que «no s'expulsa un diputat del Congrés, sinó milers de ciutadans»

El polític del PDeCAT queda apartat del seu escó per la condemna d'inhabilitació de 13 mesos

30.03.2017 | 08:39
Francesc Homs, ahir, acompanyat de diputats d´ERC, PDeCAT i PNB

L'exconseller de la Presidència i portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, es va acomiadar ahir de la cambra pocs minuts després que la presidenta del Congrés, Ana Pastor, li comuniqués que havia rebut de mans del Tribunal Suprem l'execució de la sentència que el condemna a 13 mesos d'inhabilitació per l'organització del 9-N. En roda de premsa a la cambra baixa –on va comparèixer acompanyat dels membres dels grups parlamentaris del PDeCAT i d'ERC i del portaveu del PNB, Aitor Esteban– Homs va assegurar que la condemna demostra que a l'Estat espanyol «defensar segons quines idees de manera pacífica i democràtica té conseqüències penals», i va advertir que «no s'expulsa un diputat del Congrés, sinó milers i milers de catalans que amb la seva decisió democràtica van dipositar la confiança en una persona». «L'afectat són milers de ciutadans», va insistir. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, va signar l'execució de sentència, i Homs, que la va rebre mitjançant un uixer de la cambra, va abandonar ahir mateix el Congrés.

El ja exdiputat del PDeCAT va dir en roda de premsa que la seva condemna no és fruit d'un incompliment d'una decisió del Tribunal Constitucional. «No ens enganyarà ningú, perquè si fos per aquesta raó, Rajoy no seria president del govern d'Espanya», va dir Homs, que va afirmar que «la realitat» és que «es vol condemnar un moviment a Catalunya». «Per moltes inhabilitacions i condemnes que alguns tinguin la voluntat d'imposar, el procés català, la voluntat que hi ha a Catalunya, no la inhabilitaran i molt menys la condemnaran».

Homs va recordar que el moviment sobiranista a Catalunya és «pacífic, democràtic i transversal», i va assegurar que personalment se sent «feliç» per haver complert els seus compromisos polítics. «Qui crec que té un problema amb aquesta condemna» és l'Estat, va dir, perquè «pot donar la sensació que avui han guanyat una batalla, però no s'imposaran al conjunt de la ciutadania de Catalunya, perquè cal convèncer, i aquesta sentència no convenç la majoria dels ciutadans».

Des de la mateixa sala, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va reiterar el seu suport i «solidaritat» amb Francesc Homs, i va denunciar la «violència judicial que s'exerceix contra la ciutadania de Catalunya que vol cívicament decidir sobre el seu futur». «Entenem que aquest és un camí de poc recorregut per al regne d'Espanya, perquè no es pot retenir ningú per la força, i encara menys una societat com la catalana que ha lluitat secularment per la llibertat dels catalans». El portaveu del PNB, Aitor Esteban, va recordar també que darrere la inhabilitació d'Homs hi ha causes «polítiques», perquè va fer possible que la gent es pogués «expressar». Va recordar que, malgrat la inhabilitació, «el problema polític segueix existint» i només es podrà resoldre amb el «diàleg».

Homs va avançar que oferirà una roda de premsa al Col·legi de Periodistes el pròxim dimarts per anunciar el nom del seu relleu com a portaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats i també quina serà la seva dedicació a partir d'ara.


Sense indemnització

Francesc Homs no podrà sol·licitar a la Mesa del Congrés la indemnització per cessament que cobren els diputats en sortir de la Cambra perquè no compleix un dels principals requisits que fixa el reglament, el d'haver ocupat l'escó durant un mínim de dos anys. Homs ha ocupat escó durant uns quinze mesos, ininter-rompudament des que va prendre possessió en la legislatura anterior fins ara, ja que entre totes dues va mantenir el càrrec perquè era membre de la Diputació Permanent de la Cambra.

En la democràcia espanyola només hi ha un precedent d'inhabilitació d'un diputat en l'exercici del càrrec, el de l'exministre de l'Interior i diputat socialista José Barrionuevo, condemnat el 1998 a dotze anys d'inhabilitació pel cas Segundo Marey.

La quantia de la indemnització per cessament, la concessió de la qual competeix a la Mesa del Congrés, és l'equivalent a una mensualitat de l'assignació constitucional –2.813,87 euros– per cada any de mandat parlamentari, amb un límit de 24 mensualitats. Un dels diputats que ha causat baixa en aquesta legislatura i que cobra aquesta ajuda és l'exsecretari general del PSOE Pedro Sánchez, que aquest mes ha rebut una indemnització que va començar a cobrar al desembre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema